Maria Lluïsa Oliveres, vídua d’Alfonso Carlos Comín i mare de Toni Comín (eurodiputat, Consell per la República), ha mort a Lovaina, Bèlgica, on hi va anar el passat 8 de desembre a l’empitjorar el seu estat de salut per estar amb el seu fill exiliat. Un germà de Toni, Pere, ja havia anat a l’exili belga  on el 2018 va morir de càncer terminal.

2.- Mort digne a l’exili. Els Comin han viscut i viuen amb una dignitat que no tenen els repressors del règim espanyol i els seus còmplices contra el sobiranisme català democràtic i pacífic. Dignitat fruit d’una convicció i d’una actuació alliberadora, solidaria, compromesa amb els drets i les llibertats de les persones i dels pobles com Catalunya. També fruit d’un cristianisme a les antípodes del nacional catolicisme franquista. Un cristianisme com el d’Emmanuel Mounier sobre el que Toni Comín ha escrit en el volum ““Història del pensament  cristià. Quaranta figures” (2002).

3.- Les consideracions de Comìn son aplicables ara i aquí. Mounier va néixer el 1905 a Grenoble i va morir el març del 1950 a causa d’una crisi cardíaca…. “El pensament d’Emmanuel Mounier neix del xoc entre la seva fe cristiana i la realitat social del seu temps (…) L’any 1938 li arriba la primera tragèdia: la seva filla, de set mesos, és víctima d’una paràlisi cerebral. A partir d’aquell moment, la seva filla esdevé, per a ell, el sagrament més íntim del misteri de Déu (…) La tasca d’”Esprit” -moviment espiritual, intel·lectual i polític- d’oposició radical al nazisme i al règim de Vichy és  cada vegada mes directa  (…) Mounier s’entrega a la tasca de col·laboració amb la Resistència (…) En temps de desordre absolut el lloc natural del cristià és la presó”.

4.- Comín escriu: “L’experiència de la seva filla Françoise serà una referència constant de la idea que és al seu cor: la capacitat del cristià per transfigurar el mal (…) Mounier dirà que Françoise l’ajudarà a participar permanentment en el dolor universal dels homes i de la història”