Judici a Laura Borràs. Interpel·lació als jutges injustos

248

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en virtut del dret a la presumpció d’innocència es innocent a menys que una sentència judicial digui el contrari.

2.- Hi ha jutges injustos. També un policia pot ser lladre i colpejar ciutadans. Un bomber pot ser piròman. Un educador pot ser pederasta. Un periodista pot ser manipulador. Un metge pot matar pacients. Un jutge pot ser injust. ¿Qui jutjarà els jutges injustos que dicten sentències injustes que causen mal a persones justes? Si hi ha jutges injustos, ¿que s’ha de fer amb ells? ¿Condecorar-los? ¿Apartar-los del sistema judicial? ¿Res?

3.- Tres magistrats jutjaran a Laura Borràs i dos acusats més. Els jutges son Jesús Maria Barrientos, Maria Jesús Manzano, Fernando Lacaba. Es dona la circumstància que dos porten el nom de Jesús. Sigui quina sigui la seva fe, cal deixar constància de que hi ha una resposta cristiana al present relat jurídic, polític, partidista, mediàtic. Ningú, cap jutge, s’escaparà mai de la justícia de Déu.

4. Una paràbola de Jesús tracta sobre “un jutge injust que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes” (Lluc 18, 1-8). El Papa Francesc ho comenta (25 maig 2016). Diu: “El jutge és un personatge poderós, cridat a emetre un judici sobre la base de la llei de Moisès.  La tradició bíblica recomana que els jutges siguin gent temorosa de Déu, dignes de confiança, imparcials i incorruptibles. Per contra, aquest jutge no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. Era un jutge injust, sense escrúpols, no tenia en compte la Llei, feia el que volia, d’acord al seus interessos”.

5.- Jesús fou un home bo i just que va ser condemnat pels poders polític, religiós i judicial del seu temps, del seu país i de les forces romanes d’ocupació. Jesús pregava amb els Salms. El biblista i historiador Hilari Raguer, monjo de Montserrat (11 agost 1928 / 1 octubre 2020) titula el seu comentari sobre el salm 58: “Contra els jutges que no fan justícia”. Escriu: “Déu no és indiferent a les injustícies que els homes cometen, i menys encara al mal ús de l’autoritat per part dels qui d’ell l’han rebuda i, en lloc de posar-la al servei dels desvalguts, la fan servir per oprimir-los. Cal demanar que Déu els arrenqui les dents, o sigui els instruments del seu poder abusiu”.

6.- Jesús també te present al que és perseguit i víctima del sistema judicial injust. Aquesta és una de les seves alliberadores i esperançadores benaurances: “Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats (…) Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne de Déu” (Mateu 5, 6-10)

Comparteix aquesta entrada