Pau Casals a l’espanyol monàrquic Sánchez i al francès republicà Macron: “Jo soc català”

324

El missatge del català universal Pau Casals a les Nacions Unides (24 octubre 1971) és vigent aquest gener, dia 19, en que el president Pedro Sánchez (espanyol, monàrquic, juancarlista) es reunirà amb Emmanuel Macron (francès, republicà) a Barcelona, capital de Catalunya.

2.- Pedro Sánchez pretén demostrar que l’espanyolisme regionalista lingüístic, cultural, econòmic, polític i institucional s’imposa a les urnes, als drets i a les llibertats de les persones i dels pobles com Catalunya. Aquesta es la posició del PSOE, partit que llença el republicanisme i el federalisme  a la paperera de la història; que dona suport incondicional a lo monarquia imposada pel dictador Francisco Franco. El PSOE és el partit que  propugna els  GAL, la repressió del 155, la policia patriòtica, les clavegueres de l’estat, el Catalangate. Aquest PSOE compta amb el suport polític i parlamentari d’Esquerraneta Republicaneta i del seu Govern regionalista, minoritari i dèbil.

3.- Pedro Sánchez, Emmanuel Macro, Pere Aragonés no tenen res a veure amb la qualitat humana, cultural i cívica d’aquest català universal que es Pau Casals (El Vendrell 1876 / Mort exiliat a San Juan de Puerto Rico (1973).

4.- Aquesta es la intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides: “Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare -una dona excepcional, genial- ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

“Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres Nacions Unides. En aquell temps, segle XI,  totes les autoritats de Catalunya van reunir-se a Toluges, avui França,  aleshores Catalunya, per parlar de la pau en el món perquè els catalans d’aquell temps ja  estaven contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.  

“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec  que he de fer-ho  en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: ‘El cant dels ocells’. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” “pau, pau, pau”. I i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.


Comparteix aquesta entrada