Mor Lluís Magriñà. Jesuïta obert a l’esperit de Déu i amb els peus a terra

64

El jesuita Lluís Magriñà ha mort als 76 anys plens de vida i d’acció amb dimensions catalana i internacional. La causa estat un accident domèstic, una forta caiguda. Mort inesperada com tantes. Fou provincial dels Jesuïtes de Catalunya, director del Servei dels Jesuites als Refugiats i un dels impulsors de la històrica i emblemàtica cova de Manresa que és un espai de trobada, diàleg, pregària.

2.- A Lluís Magriñà son aplicables unes paraules que ell va dedicar a Adolfo Nicolàs, pare general de la Companyia de Jesús, en una visita que va realitzar el novembre del 2008  a Barcelona. Magriñà dibuixa així a Nicolàs: “Adolfo Nicolás és un home obert a l’Esperit a Déu. Alhora te els peus molt  a terra i coneix be la realitat. Un dia em va explicar que de la seva infantesa havia rebut la immensitat dels grans horitzons de l’altiplà castellà, el seny de Catalunya i la capacitat de ser diplomàtic dels japonesos”.

3.- L’esperit de Déu i el compromís cívic es troben també, per citar només un altre exemple, en el jesuïta Ignasi Salvat, vell conegut de L.luís Magriñà, que va morir el 24 de juny del 2.011. Salvat no va poder llegir un article del jesuita José Ignacio González Faus que es publicava aquell mateix dia. González Faus afirmava que, sense cap mena de dubte, el culte més gran que es pot donar a Déu és l’amor als germans. Citava al profeta Isaïes: “No necessito les vostres ofrenes –diu el Senyor- perquè el culte que jo vull és aquest: parteix el pa amb el que te fam, obre la teva casa al que està cansat”. 

3.- En aquests convulsos temps en que sectors eclesials no transmeten be el missatge evangèlic i en que sectors socials, reaccionaris  i progres, s’enriuen de l’esperit humà i cristià, val la pena tenir en compte les referències existencials i intelectuals a l’Esperit del Déu de Jesús. Esperit de llibertat i d’alliberament, esperit de fraternitat i solidaritat, esperit de compromís i d’esperança, esperit d’humanització i trascendència, esperit d’encarnació i misteri, d’esperança en la vida malgrat el sofriment i la mort. Els cristians -com Adolfo Nicolàs, Lluís Magriñà, Ignasi Salvat, José Ignacio González Faus…-  intenten viure i ser fidels a aquest missatge proposat per Jesús.

Comparteix aquesta entrada