Fort soroll a la monocolor Catalunya de l’ER regionalista degut a una polèmica sobre el periodisme polític i / o inquisitorial. Periodisme polític es periodisme (informació / opinió) i política. Periodisme polític inquisitorial és una casera de bruixes (homes o dones) impulsada des del poder polític i mediàtic contra els qui discrepen d’aquests poders i del desordre establert.
2.- ER amb 33 insignificants dels 135 escons del Parlament te un president, Pere Aragonés atrapat, que tem convocar eleccions. ER controla els mitjans de comunicació pública i subvenciona els diaris de paper i digitals que els hi son servils a través d’aportacions econòmiques i de propaganda institucional. ER viola la presumpció d’innocència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts), a favor de l’ocupa Alba Vergés (ER). ER manté una forta dependència del PSOE dels GAL, del repressor 155, de les clavegueres de l’estat, del Catalangate. Trist, lamentable, carreró sense sortida.
3.- La Catalunya governada per ER pateix un periodisme polític inquisitorial que, amical o incestuós, sintonitza amb el partit d’Oriol Junqueras / Pere Aragonés / Gabriel Rufián. Aquest periodisme dogmàtic no vol ser criticat com si fos inviolable com el rei d’Espanya i actua com un inquisidor contra els periodistes que discrepen del desordre establert i de la versió oficial. Aquests periodistes son objecte d’una campanya de marginació, insults, amenaces, pressions, desqualificacions personals i professionals per part dels inquisidors. Però Catalunya també gaudeix d’un periodisme polític, català, professional, democràtic, sobiranista, resistent, lliure i crític amb els poders de Catalunya i Espanya.
4.- El “periodisme” inquisitorial i sectari es posa a si mateix en evidència degut al què informa, al com informa i al que deixa d’informar. Aquest periodisme dedica obsessivament molt espai i moltes hores a destruir a Francesc de Dalmases (Junts) però no dedica ni un minut ni una línia a tractar sobre els sovintejats escàndols d’ER. Casos de masclisme i de pressions públiques i notòries a periodistes protagonitzats pels devots junquerians com Josep Lluis Salvadó, Sergi Sabriá i Sergi Sol, el comissari polític que un dia va vomitar allò de que Carles Puigdemont és un fill de puta i el bulldog de Waterloo. (Sol a la foto) Els inquisidors que sintonitzen amb ER tampoc informen dels nombrosos casos de nepotisme que afecten al partit… Oriol Junqueras col·loca el seu germà Roger a Ferrovial; Alba Vergés col·loca la seva germana Núria a la direcció general de Cures de la Generalitat; el marit del periodista televisiu Toni Cruanyes és Eugeni Villalbí (ER); Ferran Civit, espòs de la nova consellera Meritxell Serret, acaba de ser noment president de l’empresa pública…
5.– El signant ratifica el contingut, els vuit interrogants i l’estil del següent text publicat el 4 de novembre a la secció “Groc” de www.avantguarda.cat
“Carta a la periodista Sara González sobre mamelles republicanes o resultones” www.avantguarda.cat