Adormir-se a missa. Cansament i mirades

131

“He anat a missa aquesta tarda. Estava molt cansat. M’he adormit. ¿Ha valgut la pena anar-hi?” M’ho pregunta un veí que sap que he passat un cap de setmana a Montserrat.

2.- ¡És tan humà aquest cansament i adormir-se en un ambient de pregària i silenci! Jesús, ple d’humanitat i d’esperit de Déu, comprendrà aquesta dormida. Vol que tothom visqui alliberat de la teranyina de legalismes, teories, abstraccions, mites. Nombrosos textos evangèlics es refereixen a la mirada bondadosa i misericordiosa de Jesús dirigida a homes i dones, sigui quina sigui la seva opció existencial i professional. Jesús mira el món i la humanitat des de baix, no des de dalt. Ho mira des dels que s’adormen a missa perquè estan cansats; des de les viudes, els orfes, els estrangers, els febles, els gais, els estrangers, els que pateixen qualsevol tipus de deficiència, els oprimits… Hi ha la mirada expressada en la paràbola del fill pròdig. La mirada dirigida al jove ric i al ric Zaqueu. La mirada als que viuen o malviuen marginats. La mirada als ocells i al cel de mil colors…

3.- Si Jesús és el rostre humà de Déu és possible avui imaginar i / o creure que la mirada de Jesús és la mirada de Déu sobre l’univers i la condició humana. Les preguntes son ¿com els nostres ulls i el nostre cor veuen i senten a Déu i als altres? ¿Mirem als altres amb la mirada del Déu de Jesús? ¿Val la pena, té sentit i és possible que aquesta sigui la nostra mirada?...

Comparteix aquesta entrada