Fracàs i silenci mesquí de Pere Aragonés

118

El principal responsable de la crisi del Govern de Catalunya és el seu president Pere Aragonés. Així s’ha demostrat de forma esclatant i lamentable en el darrer debat parlamentari. Aragonés s’ha mostrat un cop mes com president d’una comunitat autònoma que aspira a encaixar en el règim espanyol. Aragonés manté un silenci mesquí i covard davant les qüestions democràtiques i nacionals de Catalunya. “Mesquí: mancat de generositat moral”. “Covard: Que te por del perill. Que duu la cua entre les potes” (Diccionari de la llengua catalana)

2.- Un mesquí i covard Pere Aragonès, vicari del líder d’ER que és Oriol Junqueras, és el màxim responsable de que el seu partit hagi vulnerat la Declaració Universal dels Drets Humans, concretament el seu article 11.1, quan ha decidit violar la presumpció d’innocència de la legítima presidenta del Parlament, Laura Borràs. Aragonès no s’ha atrevit a mirar en cap moment a la presidenta Borràs que s’ha mantingut digne en la tribuna reservada als assistents.

3.- Pere Aragonès no es compromet a complir l’acord de legislatura que va signar amb Junts per Catalunya. Per tant, per interessos partidistes, descarta una estratègia i una acció conjunta de les forces independentistes a Catalunya, a Espanya, a la Unió Europea, al món i a les seves institucions parlamentàries (Parlament català, Parlament europeu, Congrés i Senat espanyols).

4.- Aragonés, fent un mal número de màgia, es treu del barret la proposta d’un acord de claredat per solventar, diu, el conflicte entre Espanya i Catalunya. Un engany més d’ER als catalans. Vicent Partal, de www.vilaweb.cat, demostra que aquesta fórmula implica seguir l’estratègia anti independentista del Canada. També el polític i jurista Josep Costa es molt crític amb el plantejament aragonista. Costa afirma: “Aquest suposat acord de claredat sobre quan i com exercir el dret a decidir no ha existit mai entre Canadà i Quebec, ni existirà mai entre Catalunya i Espanya. Basar la seva principal aposta en la ignorància o en la mentida inhabilita a Pere Aragonés per liderar aquest govern”.

5.- Aragonès desqualifica sistemàticament als teòrics socis independentistes catalans i, alhora, es mostra submís al Govern espanyol, avui en mans del PSOE dels GAL, de l’”a por ellos”, de la repressió del 155, del Catalangate, de les clavegueres de l’estat.  

6.- Aragonés continua acceptant una fantasmagòrica taula de diàleg entre PSOE  i ER malgrat Pedro Sánchez deixa molt clar que mai es negociarà sobre l’amnistia i el dret de l’autodeterminació.  Segons el president nacionalista espanyol, aquesta taula només ha de servir per enfortir “la unidad de la nación española”.

7.- Un darrer apunt, de moment. Un mesquí i covard Aragonès no s’atreveix a dir res sobre l’afer de la marihuana. Sis persones han estat detingudes per conreu de marihuana en naus industrials. Una de les naus pertany al pare de Pere Aragonés que l’havia llogat a una empresa per al conreu del cànem legal. ¿No sabia ni en sap res el teòricament ben informat president de la Generalitat? ¿Hi ha algun tipus de delicte? ¿Cal aplicar en aquest cas la presumpció d’innocència? Aragonés es tanca en un silenci covard.

Comparteix aquesta entrada