Benvolgut Vicent Partal, tu i www.vilaweb.cat, assetjats ara per l’espanyolisme i els seus còmplices quintacolumnistes, sou sòlids referents periodístic, cívic, cultural i nacional.
2.- Amb el més cordial respecte és legítim discrepar en alguns aspectes del teu article sobre “una apologia del laïcisme”. Ho fas “des de la laïcitat i de tot allò que ha significat per al progrés humà”. Però, Vicent, no es pot amagar aquell laïcisme, en versió atea o no, que ha estat dictatorial i inhumà en el passat i ho és en el present. URSS, República Popular de la Xina, República Popular Democràtica de Corea, República Socialista del Vietnam, República de Cuba. ¿Progrés humà? Sistemes perversos i sinistres com el nazisme alemany, el feixisme italià, el franquisme espanyol.
3.- Un altra discrepància. Confesses que no creus en cap déu. Jo també humilment em confesso. Intento ser un bon cristià. El president Jordi Pujol ho ha dit d’una altra manera: “Soc un cristià indigne. Jo mateix soc creient, imperfectament creient”. I és que, Vicent, no es pot confondre el cristianisme basat en el missatge evangèlic de Jesús i la teva “experiència personal” viscuda durant el nacionalcatolicisme. Molts i molts cristians d’arreu i de Catalunya han viscut i viuen la fe amb esperança, solidaritat i esperit d’alliberament contra el nacionalcatolicisme, contra l’opressió dels poders polític, mediàtic, eclesiàstic.
4.- El mateix Jesús de Natzaret fou crucificat per decisió conjunta del poder colonial romà representat pel governador Pilat i el col·laboracionisme de la cúpula sacerdotal jueva. Aquell esperit alliberador i esperançador de Jesús viu en personatges com Manuel Carrasco i Formiguera, mossèn Josep Dalmau, Lluís Maria Xirinachs, el bisbe Pere Casaldàliga, Lucia Caram, Viki Molins, el pare Manel… L’Església universal a Catalunya ha intentat ser fidel al missatge cristià i alhora als drets i a les llibertats de les persones i dels pobles, com el català. Pot dibuixar-se, per exemple a www.vilaweb.cat una sèrie de llocs, vinculats a la comunitat eclesial que han acollit i donat suport, en la clandestinitat i en contra de la dictadura, a partits, sindicats i entitats diverses. L’abadia de Montserrat, els Caputxins de Sarrià, parròquies com Sant Medir i Sant Agustí…
5.- També avui, Vicent, l’Església catòlica deixa clar en la seva doctrina social que comparteix plenament la Declaració Universal dels Drets Humans, inclòs el seu article 11.1. Aquest: “Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estan assegurades”. Però institucions i partits que es presenten com demòcrates, sobiranistes i laïcistes no respecten la Declaració Universal dels Drets Humans i violen la presumpció d’innocència…, per exemple, contra la legítima presidenta del Parlament, Laura Borràs.
6.- Un darrer apunt. ¿Com es presenta Jesús al poble? ¿com religiós? ¿Com laic? “’Fill de l’home’ és el títol que Jesús fa servir amb més freqüència quan parla de si mateix (…) ‘Fill de l’home’ significa, tan en hebreu com en arameu, simplement home (…) En el ‘Fill de l’home’ es posa de manifest l’home, tal com hauria de ser en realitat”. Son cites textuals de Joseph Ratzinger / Benet XVI en el seu llibre “Jesús de Natzaret”.
Cordialment, Oriol