Missa en la Diada Nacional de Catalunya

61

Una missa a la Diada Nacional de Catalunya se celebra des del 1886 cada 11 de Setembre a la basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona. Presidida enguany per Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat.

2.- Organitzada per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat… “en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya”. Lògic és que la ciutadania, des del laïcisme i/o des de la fe, tinguin presents en el seu record laic i/o creient als patriotes catalans que han promogut  i promouen els drets i les llibertats de les persones i dels pobles… arriscant la repressió, la presó, l’exili.

2.- Hi ha hagut una certa polèmica a les xarxes. Alguns internautes discrepen… “¿Què hi pinta una missa  a la Diada?”… “Volem un estat independent i laic. No vull cap missa ni res que s’hi assembli”. Altres…“Quaranta anys de de franquisme, tres d’estalinisme i els del tal Primo de Ribera, han deixat pòsit en nosaltres els catalans”… “Quant a les celebracions religioses hi ha una fórmula per no emprenyar-se ni criticar: no assistir a cap acte eclesiàstic. Així de senzill”. També hi ha qui justifica aquesta missa… “Una independència excloent no m’interessa. En un estat independent i lliure, cada persona o cada col·lectiu ha de ser lliure per programar els seus actes: religiosos o laics” (…) “Tots hem de respectar la manera de pensar, la ideologia política i les creences de cadascú. I a Catalunya hi ha i hi haurà cristians convençuts. Si no t’agrada, ningú t’obliga a participar-hi, però sí que ho has de respectar, i punt”.  Carles Armengol Siscares, actual president de la Lliga, explica: “Cristians catalans volem pregar pels patriotes que han lliurat la vida en defensa de les llibertats del país o al servei de Catalunya. Evidentment no és un acte oficial sinó de la societat civil que es plural, i també hi ha cristians patriotes”.

3.- La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar l’any 1899, en temps de la Renaixença marcada per un fort sentiment de reconstrucció nacional. El bisbe Josep Torras i Bages i un grup de joves catalanistes van ser-ne els fundadors. Compartien l’amor al país i a la llengua i l’esperit cristià. Aquest esperit i una gran inquietud social els van dur a interessar-se del desplegament de les lletres, les arts, les tradicions, l’economia i el benestar del país. Una part de l’Església catalana va incorporar-se activament en aquest procés, per tal d’enfortir la identitat catalana i defensar-la d’agressions sorgides dins i fora de Catalunya. Així va iniciar-se una tasca llarga per aconseguir una Església lliure del poder polític; es va fer la reforma litúrgica i es va promoure la responsabilitat dels laics dins del cos eclesial, fent costat i donant suport als qui es van arriscar, en moments molt difícils, en la defensa de l’Església catalana, de Catalunya i de les seves llibertats fonamentals.

Comparteix aquesta entrada