Jorge Fernández Díaz és un personatge que es mou entre el Valle de los Caídos, aquest lúgubre monument franquista on va pietosament a reflexionar, i l’infern.
2.- Fernández Díaz es confessa catòlic. Però molts cristians, com el signant, estan a les antípodes de l’Espanya nacional catòlica, i torera que no te res a veure, per exemple, amb la fe de persones com el bisbe Pere Casaldàliga, el sacerdot Manuel Pousa (Pare Manel) i la germana Genoveva. Els tres ja son morts però mai varen trepitjar el Valle de los Caídos.
3.- Impossible és imaginar que Jesús de Natzaret tingués un comportament polític com el de Fernández Diaz segons les gravacions revelen aquests dies. Apareixen individus sense escrúpols que practiquen la guerra bruta contra l’independentisme, les eleccions i la convivència democràtica, que fabriquen i divulguen falsos informes… Tot basat en la mentida.
4.- Una altra mentida del gens creïble Fernández Diaz es una afirmació que va fer fa uns anys. Digué: “El Papa Benet XVI em va dir que el diable volia destruir Espanya amb l’independentisme”. Es impossible que Bene XVI s’hagi expressat així tenint en compte que te escrit: “La lluita per la llibertat de l’Església, la lluita per tal que el regne de Jesús no pugui ser identificat amb cap estructura política, cal lliurar-la en tots els segles. La fusió entre fe i poder polític sempre te un preu: la fe es posa al servei del poder i es doblega als seus criteris” (“Jesús de Nazaret. Primera part”).
5.- Jesús s’expressa de manera contundent sobre el caràcter diabòlic de la mentida. “El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8, 44).
6.- La situació del diable és l’infern. En l’episodi del judici final, Jesús també es mostra contundent. “Aparteu-vos de mi maleïts, aneu al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu de menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar” (Mateu 25, 41-43). El cardenal Gianfranco Ravasi explica: “La Bíblia recórrer a imatges necessàriament negatives, perquè han d’indicar la separació absoluta de la llum, de la vida, de l’alegria” (…) “L’infern es això: l’absència d’esperança, d’amor, d’intimitat divina” (“Cuestiones de fe”).
7.- I el cel?. “Nosaltres, tal com ell ens ja promès esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia” (2 Pere 3, 13) Benet XVI / Joseph Ratzinger escriu en el llibre ja citat: “La característica del ‘cel’ es que allí es compleix indefectiblement la voluntat de Déu o, amb unes altres paraules, allà on es compleix la voluntat de Déu està el cel (…) La terra es converteix en ‘cel` si i en la mesura en que en ella es compleix la voluntat de Déu (…) Per això demanem que les coses vagin a la terra com van en el cel, que la terra es converteixi en ‘cel’”