Crítica cristiana al suport episcopal espanyol a la monarquia

261

Juan Carlos I va fugir d’Espanya degut a escàndols financers i de faldilles, i ara realitza un breu retorn escandalós. L’executiva de l’episcopat espanyol va emetre un comunicat (4 agost 2020) sobre aquesta fugida. Aquell comunicat mereix una crítica radical des d’una perspectiva cristiana.

2.- Comunicat episcopal… “Fidels al consell de Sant Pau: “Prego, doncs, el primer de tot, que es facin súpliques, oracions, peticions, accions de gràcies, per tota la humanitat, pels reis i per tots els constituïts en autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i assossegada, amb tota pietat i respecte”. (I Tim 2,1-2). La comissió executiva de la Conferència Episcopal Espanyola, davant de la notícia de la sortida d’Espanya de Joan Carles I, vol expressar el respecte per la seva decisió i el reconeixement per la seva decisiva contribució a la democràcia i la concòrdia entre els espanyols. També vol manifestar la seva adhesió i agraïment a l’actual rei pel compliment fidel dels principis constitucionals i la seva contribució a la convivència i bé comú de tots els espanyols. Així mateix, elevem oracions a Déu per la seva persona, per la família reial i per tots aquells que ostenten autoritat a la nostra nació, perquè puguem viure en salut, pau i prosperitat i es faci visible a la nostra societat el Regne de veritat i de vida , el Regne de justícia, d’amor i de pau”.

3. Un cristià te motius evangèlics i de consciència per rebutjar el comunicat en que la Conferencia Episcopal Española, presidida pel cardenal Joan Josep Omella, dona suport servil a la monarquia dels reis Juan Carlos I i Felipe VI.

4.- Els bisbes manipulen unes paraules de Sant Pau. Es bo pregar per tothom, i pels reis. I és que s’ha de dir explícitament que cal pregar pels que son víctimes i perseguits pel règim monàrquic i que, en canvi, s’ha de ser crític amb les accions perverses i repressores de les autoritats.

5.- Els bisbes citen una frase de la primera carta de Timoteu però no diuen res del que Timoteu escriu en aquesta epístola i que està relacionat amb l’afer de l’emèrit. Timoteu afirma: “Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l’amor als diners és l’arrel de tots els mals”.

6. L’episcopat parla de la “sortida” d’Espanya de Juan Carles i que “respecten aquesta decisió”. No, Omella, no, no es una “sortida”. Es una “fuga” d’amagat. Una fugida d’aquestes característiques es censurable, no es respectable.

7-. Els bisbes també fan un reconeixement de “la contribució de Juan Carlos I a la democràcia i a la concòrdia entre els espanyols”. Però ara es tracta d’una altre qüestió. El que està sobre la taula, i que els bisbes callen, son els foscos afers de diners i d’amants protagonitzats des de fa molts anys pel rei emèrit. ¿Tan servils i incoherents son els bisbes espanyols vers el rei? Tots aquests escàndols afecten negativament a la convivència, la democràcia, la justícia, la llibertat, la pau.

8.- Els bisbes fan encara mes política sectària (o mala política) fins el punt d’expressar la seva “adhesió” i el seu “agraïment” a Felipe VI. Adhesió i agraïment ¿de que i per què? ¿Pel discurs que va pronunciar a la ciutadania de Catalunya que, malgrat ser assetjada per l’actuació violenta de la policia espanyola, va fer quelcom tan digne i democràtic com anar a votar un 1 d’octubre?

9.- Els bisbes espanyols continuen fent política sectària en el seu comunicat servil amb la monarquia quan parlen de la “nostra nació” referint-se a Espanya. S’obliden expressament d’aquells ciutadans, cristians o agnòstics, que consideren que la seva nació es Catalunya o Euskadi a les que els hi correspon tots els drets que son propis de qualsevol nació al segle XXI.

Comparteix aquesta entrada