PUNT.- Política@Prosa, plataforma periodística que es considera a si mateixa “oberta i plural” (¿…?) es refereix a un article de Josep M. Bricall, un dels grans tarradellistes com Miquel Iceta i Salvador Illa (¡…!). El plantejament de Bricall explicat a les xarxes és aquest: “La idea nacionalista podria acabar tiñéndose de un caràcter reaccionario si se acabara erigiendo en juez prescriptor de modelos de comportamiento y evaluara a los ciudadanos según su grado de adaptación a este marco”.

CONTRAPUNTS.- La trajectòria de Bricall fa pensar que es refereix, com sempre amb menyspreu, a la política dels presos, indultats d’aquella manera, perseguits i exiliats polítics catalans que ell considera nacionalistes i no sobiranistes, i que son reprimits pel règim espanyol. Seria més encertat que Bricall denuncies el nacionalisme espanyol, el violent del Dos de Mayo de 1808, que es festejat des del PSOE a  VOX, i que practica o justifica els GAL, la repressió del 155, que trenca la solidaritat amb els sahrauís per pactar amb el rei marroquí Mohamed VI, i que practica l’espionatge que atempta contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Un espionatge que converteix Espanya en Esp(i)anya.

La postura Bricall no sorprèn. Al cap i a la fi, va avalar a Josep Tarradellas fins i tot quan el polític vingut de l’exili va degradar la figura de president de la Generalitat a l’acceptar el títol nobiliari de marqués (24 juliol 1986), dos anys abans de morir (10 juny 1988). Li fou atorgat per Juan Carlos I, imposat com a rei pel dictador Francisco Franco i que avui està fugat per obscurs afers financers i de faldilles.

El rei emèrit va concedir el marquesat a Tarradellas, segons el corresponent Reial Deccret,  “por su participación activa en el proceso de transición política y el interès y acierto con el que fomentó, dentro de la indissoluble unidad de la Nación española, proclamada en la Constitución, la autonomia, la cultura, las tradiciones e Instituciones de Cataluña”.