Taula fantasmal. Verbalisme i pastanagues d’Iceta i Rufián

163

PUNTS.- Miquel Iceta (PSOE) i Gabriel Rufián (ER) comparteixen dues característiques. El verbalisme i les pastanagues a una fantasmal taula de diàleg.

“Verbalisme: Ús de paraules  l’aparent coherència de les quals amaga una manca total d’idees” (Diccionari de la llengua catalana). I un dels significats de “pastanaga” segons el mateix Diccionari és aquest: “Curt d’enteniment”.

El ministre espanyol empra un llenguatge bèl·lic quan diu que el president Pedro Sánchez “se rearma frente al PP: el impuesto más caro es la corrupción”. I el representant d’Oriol Junqueras al Congrés espanyol, Rufian, diu sempre: “Como yo, centenares de miles en Catalunya que como yo no somos nacionalistes, pero es que tampoco somos independentistas. Porque ¿qué es ser independentista?. I també (04/01/2020): “Sin mesa de dialogo no hay legislatura!”.

CONTRAPUNTS.- La fantasmal “taula de diàleg” PSOE / ER no es “taula” ni “diàleg”. Es un fantasma. Taula, federalisme i republicanisme del PSOE, sobiranisme d’ER son un engany, pastanagues per anar tirant.

Rèplica al ministre espanyol. L’impost mes car es la corrupció. I també l’impost més car és el finançament dels GAL, la repressió, la guerra bruta, les clavegueres de l’estat, el cost de l’estada de Juan Carlos a Abu Dhabi on viu ricament com un rei, el negoci tacat de sang de fabricar i vendre armament a dictadures.

Rèplica al diputat espanyol Rufián. ¿Què és ser independentista pregunta des de la seva ignorància ideològica i històrica del propi partit de Francesc Macià. Ser independentista català es propugnar una Catalunya democràtica, lliure, solidària, amb urnes, sobirana i independent com els pobles del segle XXI son sobirans i independents. Ser independentista català implica actuar pacíficament per tal de que els drets i les llibertats nacionals de Catalunya siguin respectats. Així ho volen també, per exemple, els pobles del Sàhara Occidental i Ucraïna.

Ah!, cal deixar constància d’una altra mentida rufianesca. Menteix quan afirma solemnement al Congrés de Diputats:  “Sin mesa de dialogo no hay legislatura!”. Òndia! Resulta que no hi ha “taula de diàleg”, però hi ha legislatura espanyola.

Comparteix aquesta entrada