“Notes per a les acaballes d’aquesta dolorosa Quaresma” constitueixen un breu relat i unes reflexions de Blai Blanquer i Cutrina, mossèn octogenari, de l’avui diòcesi de Terrassa. El seu darrer destí pastoral durant 21 anys ha estat Sant Cugat del Vallès. Segueix el relat de mossèn Blai, de lectura propicia per aquesta Setmana Santa del 2022…
“Mentre he estat ingressat a la part alta de l’hospital sentia el brogit dels helicòpters que, en apropar-se a l’heliport, creixia cada vegada més. La seva remor no inquieta, és benvinguda perquè està al servei de la urgència de salvar vides. L’anar i venir d’aquells aparells benefactors inevitablement em va fer pensar en aquells altres que, amb la mateixa celeritat i eficàcia, avui mateix, no transporten salut sinó que envesteixen per matar.
La tècnica es posa al servei de la vida o de la mort segons l’ètica o la falta d’ètica dels seus amos. El progrés és un gran benefici per a la humanitat, però comporta el risc de tergiversar l’ordre dels valors i de confondre el bé i el mal. Hi ha qui vol aconseguir el seu profit sense límit en detriment absolut dels altres.
El resultat és que el món ja no sigui un espai de germanor perquè la potència -ara enorme- de la tècnica està amenaçant de destruir el llinatge humà. Des de Caín fins a l’actualitat, els embriacs de poder embogeixen per a desgràcia dels seus i dels altres. El seu deliri no els fa només delinqüents, sinó que els degrada la condició humana i la seva dignitat se situa per sota de les bèsties: “Són pitjors que les feres carnívores, les quals mai no maten per matar, sinó per sobreviure” (Dr. Antoni Jonch).
Per contrast, els cristians creiem que Déu estima i que, tal com diu el salm cinquè, “l’home fals i sanguinari, Vós, Senyor, l’abomineu”. Per tant, la perfecció de la dignitat humana té com a fonament la llei de l’amor. Aquesta força ens dona la certesa que no és inútil l’intent d’instaurar la fraternitat universal. I ens urgeix, també, creure que l’amor no ha de ser instaurat només en els afers de gran importància (sovint més enllà de les nostres possibilitats), sinó que també ha de ser observat en les petites coses de cada dia que tenim al nostre abast.
Des de la nostra pobresa i aflicció per la humanitat crucificada, invoquem els Senyor: “Salve, oh creu, única esperança en aquest temps de passió. Augmenteu en els fidels la gràcia i allunyeu els reus dels seus crims” (De l’himne de primeres vespres de Rams a Dijous Sant)”.
Mossèn Blai Blanquer conclou: “La Constitució pastoral Gaudium et Spes (37-38), del Concili Vaticà II, il·lumina amb el Misteri Pasqual el veritable progrés humà, Misteri que és penyora de la gran esperança i aliment per al camí, “sagrament de la fe, en el qual els elements de la natura, cultivats per la humanitat, es converteixen en el Cos i en la Sang gloriosos, sagrament que és sopar de comunió fraterna i tast del convit celestial”.