Lluita armada, negoci armamentista, sobirania nacional, rei

286

El subministrament d’armament per part dels països occidentals a la resistent Ucraïna de Zelenski i el seu exèrcit contra la invasora Rússia de Putin es justificada pels governants i molts mitjans de comunicació d’Occident. La lluita armada, diuen i escriuen, és el preu a pagar per defensar la llibertat, la democràcia i la sobirania nacional del poble ucraïnès.

2.- Però des del pacifisme es plantegen diversos interrogants. (“Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu” (Mateu, 5,9) (“Pacifisme: doctrina i moviment que aspira a la pau, a suprimir la guerra com a mitjà de resoldre els conflictes”. Diccionari de la llengua catalana”). Alguns interrogants plantejats…

3- El subministrament d’armament a Ucraïna i, per tant, la lluita armada ¿és la postura defensada per molts mitjans de comunicació occidentals i en articles publicats a “La Vanguardia”?

4.- El subministrament d’armes com a preu a pagar en defensa de la democràcia, la llibertat i la sobirania d’Ucraïna ¿és aplicable a tots els pobles que defensen la democràcia, la llibertat i la seva sobirania nacional?.

5- ¿Per què són menystinguts els pobles que, com Catalunya, defensen la democràcia, la llibertat i la seva sobirania nacional sense armes ni violència, per la via pacífica i a través de les urnes, siguin eleccions o referèndum?

6.- ¿Com es possible que es justifiqui el subministrament d’armament, per exemple a Ucraïna, i, en canvi, no es fiscalitzi la industria armamentista d’arreu, inclosa la del règim espanyol, que aprofita els conflictes bèl·lics per fer un gran negoci?

7.- ¿Què ha de passar perquè Juan Carlos I torni la condecoració que va rebre com a rei per part de Putin, president avui acusat de practicar un terrorisme monstruós? ¿Per què el seu fill Felipe VI i el borbònic i juancarlista president Pedro Sánchez no l’obliguen a tornar aquesta condecoració en nom, com a mínim, de l’ètica política?

Comparteix aquesta entrada