El relleu del bisbe Novell per Conesa qüestiona els nomenaments episcopals

324

El relleu de Xavier Novell per Francesc Conesa com bisbe de Solsona qüestiona el sistema de nomenaments episcopals. La decisió correspon al Papa sense participació del poble, tampoc en aquesta ocasió malgrat la greu situació de la diòcesi.

2.- “Qüestionar. Discutir sobre un punt controvertible. Posar en dubte” (Diccionari de la llengua catalana). La controvèrsia afecta al sistema de nomenament de bisbes. Els catòlics de la diòcesi de Solsona, ¿no tenen res a dir? ¿Tan dolents son els sacerdots catalans que cap d’ells pot ser bisbe a Catalunya? Només cinc de les deu diòcesis de Catalunya tenen bisbe català. Son Joan Planellas (Tarragona), Joan Enric Vives (Urgell), Salvador Cristau (Terrassa), Romà Casanova(Vic), Francesc Pardo (Girona). Els altres son un bisbe aragonès, Joan Josep Omella (Barcelona), i quatre son valencians com Agustí Cortés (Sant Feliu), Enric Benavent (Tortosa), Salvador Giménez (Lleida), i ara Francesc Conesa (Solsona). ¿Es imaginable que la meitat de bisbes d’Espanya no fossin espanyols? Hi ha, però, la compensació que aquests darrers cinc bisbes formen part de l’àrea lingüística catalana o Països Catalans en terminologia cultural i política.

3.- La polèmica de fons gira sobre el sistema de nomenament de bisbes. Hi ha diversos models al llarg de dos mil·lennis. Els de les primeres comunitats eclesials s’adeqüen a l’esperit de l’Evangeli. Els primers bisbes eren designats pels apòstols però es va anar introduint el sistema d’elecció per clergues i laics de la comunitat. Els bisbes també escollien un candidat per consens o aclamació, presentant-lo al poble perquè el confirmés. “Qui ha d’estar al capdavant de tots ha de ser elegit per tots” (sant Lleó Magne, papa, 400 / 461). “El poble té el poder d’elegir bisbes dignes i de recusar els indignes” (sant Cebrià, 200 / 258).

4.- Altres models atempten contra l’Evangeli i la tasca pastoral de l’Església. Així succeeix quan el poder polític, des del feudalisme al  franquisme i el seu nacionalcatolicisme,  vol destruir l’autoritat i la llibertat l’Església per posar bisbes al servei dels interessos polítics. Això també passa en alguns règims del segle XXI que es presenten com a laics i demòcrates.

5.- El codi de Dret Canònic, però, estableix que el Papa “nomena lliurement els bisbes o confirma aquells que han estat legítimament elegits” (c. 377), reconeixent que el principi electiu te vigència en l’Església. El citat Sant Lleó Magne te escrit: “La imposició de bisbes no desitjats pot portar a que els homes es tornin menys religiosos del que cal”. El mateix bisbe de Roma, que és el Papa, es fruit d’una elecció perquè és escollit pel conclave o reunió dels cardenals. Si el bisbe de Roma és elegit ¿per què no els bisbes de Solsona, Barcelona…?

Comparteix aquesta entrada