L’ARA censura un article a favor del català

98

PUNT.- El diari ARA censura un article, “El nostre idioma no té adversaris”, a favor del català i que analitza el seu retrocés degut a l’ofensiva espanyolista. S’havia de publicar el 23 de desembre. El subdirector del diari, David Miró, s’expressa amb una terminologia que recorda el constitucionalisme des de PSOE a VOX: “Personalment em sento orgullós de formar part d’un diari que no pública un article on s’intenta dividir entre bons i mals catalans, es parla d’enemics i de guerra, s’afirma que la classe política està venuda i s’apunta contra els immigrants castellanoparlants”. La directora Esther Vera desmenteix qualsevol censura: “L’ARA ni censura ni mai ha censurat. En un mon de xarxes socials no hi ha censura. Hi ha maneres d’entendre el debat d’idees. Sempre hem mantingut i mantindrem un debat lliure, ric, constructiu i, per tant, respectuós. Els indults debiliten l’argumentació en tots els temes”.

CONTRAPUNTS.- L’autor de l’article, l’enginyer i escriptor Xavier Roig, comenta: “Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent”. El text es divideix en cinc apartats: El bilingüisme és un parany. El català te enemics, no adversaris. Una classe política venuda. La immigració. I tot plegat sense lleis a favor. Roig també escriu en el seu blog www.parlemclar.cat

     El periodista Jofre Llombart Anton expressa amb la seva habitual forma d’anar al fons de les coses: “La censura clàssica al segle XXI ja no existeix. Si no surt en un lloc sortirà en un altre. La bona censura aconsegueix impedir que una cosa surti publicada. I això avui ja és molt difícil. El què sí existeix és si vols que una cosa surti sota el teu segell o no. És tot”. Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Carles Puigdemont, lamenta: “Quin 2022 ens està quedant a Catalunya… La llibertat d’expressió qüestionada ara mateix per la UPF (Universitat Pompeu Fabra) i el diari ARA. L’alé d’Espanya al clatell”. L’internatuta Aleix Claró, entre molts altres, escriu: “Acabo de llegir l’article i, sincerament, no trobo cap insult. Punyent sí, insult cap. Per tant, no entenc quin és l’argument que utilitza l’ARA per decidir que aquest article no es publicable”.

Comparteix aquesta entrada