Escàndol internacional. Exvicepresident Josep Costa detingut. Triler Pedro Sánchez. Junquerisme submís

17

Tres fets que constitueixen un escàndol internacional. Joan Costa (ex vicepresident del Parlament de Catalunya), de Junts, es detingut per ordre del TSJC d’Espanya. Fragilitat de l’espanyolista Pedro Sánchez. Submissió de l’ER junqueriana a l’establishment del règim i al triler Pedro Sánchez. El joc del triler consisteix en enganyar a la gent amb el moviment d’unes boletes.

2.- La fragilitat de Pedro Sánchez es Pedro Sánchez amb les seves impúdiques i oportunistes abraçades a qui sigui. S’abraça al PsoE de Felipe González que ha impulsat el terrorisme dels GAL, i encara manté la policia patriòtica i les clavegueres de l’estat. S’abraça al PP franquista donant suport al repressiu 155 contra les institucions nacionals de Catalunya i contra el terrible crim de posar urnes. S’abraça, emprant la seva sucursal catalana, a l’ultra Manuel Valls per lliurar l’alcaldia de Barcelona a la decadent i provinciana Ada Colau enlloc de pactar amb Ernest Maragall. S’abraça a l’ultra VOX quan des de la tribuna del Congrés elogia el seu sentit d’estat. S’abraça a la monarquia imposada pel dictador Francisco Franco i al juancarlisme, tot llençant els suposats republicanisme i federalisme del PsoE a la paperera de la història. S’abraça a l’aparell judicial espanyol, desprestigiat a Europa, fins i tot quan s’interfereix en la sobirania dels Parlaments, els de Catalunya i Espanya, acceptant que un president i uns diputats siguin condemnats sense judici ni sentència. S’abraça al seu antidemocràtic “nunca jamás”. No a posar fi a la repressió. No a l’amnistia que no està prohibida a la Constitució. No a acceptar la voluntat dels catalans expressada a les urnes. No al dret a l’autodeterminació que es factible segons l’article 10.2 de la Constitució i que es recollit en el BOE (1977/10733): “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”.

3.- El patètic somriure de Pedro Sánchez i el seu “nunca jamás” mostren la seva fragilitat i la del seu projecte. Es demostra que la postura vàlida del sobiranisme / independentisme català és la del compromís i la coherència de Josep Costa i del president exiliat Carles Puigdemont. No és la via servil del junquerisme que no porta enlloc.

Comparteix aquesta entrada