Fe del periodista Daniel Arasa en el Déu de Jesús

17

 

La fe del periodista Daniel Arasa, de llarga i respectada trajectòria professional, es plasma en el llibre “Dios no pide el currículum”. Escriu: “Para abrir el Cielo a los hombres, Dios no pide el currículum porque es misericòrdia y quiere que todos se salven” (pàgina 42). Aquest volum, de 280 págines i fàcil lectura, recull “testimonios y reflexiones espirituales de un periodista”.

2.- Les formes de viure la fe cristiana i explicar-la són diverses. Al cap i a la fi, “a Déu ningú no l’ha vist mai” (Joan 1, 18). Però Jesús, a través del Parenostre i les Benaurances, entre altres vies, mostra petjades de Déu en el món i estableix una relació entre la humanitat i aquest Déu que ningú ha vist mai.

3.- Hi ha diversitat de testimonis i reflexions espirituals arreu i al llarg de la història. Exemples… El plantejament de Sant Pau no es el de l’evangelista sant Joan. L’estil de sant Josemaria Escrivà de Balaguer,  marqués de Peralta, tan citat per Arasa, no es el de sant Josep Oriol, sacerdot català conegut com “doctor pa aigua” degut als seus estudis,  la seva austeritat i el seu lliurement als més febles. El significat del Valle de los Caídos no es el dels monestirs de Montserrat i Poblet. L’actuació de l’espanyola Isabel Díaz Ayuso, que és una mena d’imperial Isabel y Fernando, no te res a veure amb  l’acció social i alliberadora de l’argentina catalana Lucia Caram. Què dir de les diferències entre el bisbe Xavier Novell i el bisbe Pere Casaldàliga!. Fins i tot la fe de Jesús en Déu no és exactament com la dels Papes de Roma, ni la de Martin Luter, ni la d’Isabel II del Regne Unit i governadora suprema de l’Església d’Anglaterra.

3.- Lectors de “Dios no pide el currículum” s’identificaran amb el seu contingut i el seu llenguatge. Altres compartiran alguns aspectes i discreparan de diverses consideracions. Aquí es oportú citar dues significatives línies del llibre. Com a persona que amb les seves conviccions catòliques tracta ateus, agnòstics, indiferents… Arasa sosté que cal “respetar siempre las creencias y criterios de los demàs y no pretender imponer nada” (Pàgina 88).  En altres paraules, el missatge evangèlic  i la fe cristiana sempre es proposen i mai s’imposen.

4.-  Des d’aquesta constatació, els lectors, amb tota la diversitat de maneres de ser creients i/o agnòstics, poden reflexionar i dialogar a partir dels nombrosos testimonis i de les variades reflexions d’Arasa. Qui signa aquest comentari (que te algunes discrepàncies amb Arasa i que confessa que voldria ser bon cristià) deixa constància que Daniel Arasa és un home bo, preparat, documentat, coherent, compromès cívicament i esperançat en el bon Déu.

5.- Presentació del llibre “Dios no pide el currículum” de Daniel Arasa. Llibreria Paulines. Ronda de Sant Pere 19, Barcelona. Dimarts, 26 d’octubre, a les 19:30 h. Intervenció de Xavier Vilanova (1973), bisbe auxiliar de Barcelona, que fou ordenat prevere a la diòcesi de Tortosa on va néixer Daniel Arasa (1944). El bisbe Vilanova col.labora  amb l’associació catòlica “Comunitat del Cenacle” que acull persones que han caigut en la drogoaddicció.

Comparteix aquesta entrada