Juan Carlos compareix en el Judici Final malgrat la justícia espanyola

14

Juan Carlos compareix com qualsevol persona en el Judici Final que ja és ara, segons els creients en el Déu de Jesús com consta en els textos bíblics, malgrat que l’aparell judicial espanyol i la fiscalia del Tribunal Suprem arxivi les causes contra el rei emèrit fugat a Abu Dhabi.

2.- Jesús diu a uns en l’episodi conegut com el del Judici Final: “Veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparats des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malat, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. Jesús diu a uns altres: “Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar” (Mateu 25, 34-43).

3.- ¿Amb qui està Juan Carlos? ¿Amb uns o amb els altres? ¿Que li diu la consciència, no el desacreditat sistema judicial espanyol? ¿Com ho veu el Déu de Jesús?

4.- El Déu de Jesús s’expressa en les Benaurances que Juan Carlos hagués pogut llegir en les llargues tardes a cos de rei a Abu Dhabi. “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. Feliços els qui ploren, perquè  seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells  es el Regne del cel. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit” (Mateu 5, 3-11)

5.- ¿Què en pensa Juan Carlos de les Benaurances? ¿Les viu? ¿Son aplicables a polítics que en el règim espanyol han patit i pateixen presó i exili? ¿Quin es el judici del Déu de Jesús, no el de Manuel Marchena i Pablo Llarena que ja estan citats també al Judici Final?.

6.- També val la pena referir-se al Decàleg, específicament a alguns dels deu manaments que formen part de la consciència i de la condició humana. “(…) No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom (…) No cometis adulteri (…) No robis (…) No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany” (Èxode 20, 2.17). ¿Que en pensa Juan Carlos del Decàleg i com ho viu?

7.- Gerd Theissen (teòleg, biblista, pastor evangèlic) comenta: “Tots els pobles amb aquests deu manaments s’obliguen a defensar el do de la llibertat. Aquesta missió ha estat escrita en el cor de tots els homes com a segell indeleble d’haver estat creats a imatge de Déu” (“La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”)

Comparteix aquesta entrada