1.- La confrontació pacífica es dona al carrer, a les institucions i a les urnes en les democràcies. La confrontació es perseguida pels aparells judicials i policials a les dictadures.

2.- El principal agent de la unilateralitat en el règim espanyol es el president Pedro Sánchez amb el seu “nunca jamás” que imposa a l’anomenada “taula de diàleg” (?) entre els Governs de Catalunya i Espanya.

3.- El borbònic i juancarlista Pedro Sánchez ja ha respost amb el “nunca jamás” a les reivindicacions del legítim Govern sobiranista català. “Nunca jamás” a acabar amb la repressió i les clavegueres de l’estat. “Nunca jamás” a admetre el dret universal d’autodeterminació encara que sigui possible segons la Constitució (article 10.2) i consti en el BOE (1977/10733). “Nunca jamás” a la amnistia, que no está prohibida a la Constitució. “Nunca jamás”a respectar la voluntat lliure dels catalans expressada a les urnes, urnes a confiscar a la força i de forma unilateral pel règim espanyol com va succeir l’1 d’octubre. Ja ho va sentenciar el feixista José Antonio Primo de Rivera: “El ser rotas es el más noble destino de todas las urnes”. “Rotas” o confiscades abans que la ciutadania vagi a les urnes a votar sobre el futur del seu poble.

4.- “Nunca jamás” sanchista a la proposta independentista d’establir una relació entre Catalunya i Espanya basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, el mutu respecte a ambdues sobiranies. I es que l’independentisme català no va contra Espanya. Es el centralisme espanyol el que perjudica Catalunya en els àmbits institucional, social, econòmic, cultural,  lingüístic, internacional… Aquest centralisme espanyol també perjudica la democracia del règim espanyol.