La delegada espanyola Cunillera al marge de la legalitat constitucional

290

La delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, afirma que a la taula de diàleg (no negociació?) entre els Governs d’Espanya i Catalunya “tan sols es parlarà de propostes que siguin dins l’ordre constitucional espanyol”… però ella i el seu cap, Pedro Sánchez, s’instal·len al marge d’aquesta legalitat.

1.- Si Cunillera i Sánchez respectessin la legalitat haurien de ser coherents amb l’article 10.2 del text constitucional. “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix  s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans”. Aquesta Declaració contempla el dret d’autodeterminació. “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics” (Punt 21).

2.- Si Cunillera i Sánchez respectessin la legalitat haurien de complir l’establert en el BOE (1977/10733) que assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides. El seu primer punt deixa clar i català: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”,

3.- Si Cunillera i Sánchez respectessin la legalitat constitucional i democràtica…  haurien de comprometre’s a no revifar el terrorisme d’estat dels GAL pels qual foren condemnats dirigents del PSOE  durant l’etapa presidencial de Felipe González… haurien de tancar definitivament les clavegueres de l’estat i l’espionatge polític contra els polítics catalans… haurien de respectar la immunitat dels eurodiputats catalans exiliats com es fa en l’Europa democràtica… haurien de reconèixer que la Constitució no prohibeix l’amnistia en cap dels seus articles… no haurien de permetre les actuacions policials com les que la ciutadania pacífica va patir l’1 d’octubre… no haurien d’avalar la fuga del pare del rei per obscurs afers financers i de faldilles… i un llarg etcètera…

4.- Conclusió. Lliçons de legalitat constitucional i democràtica,  poques, Teresa Cunillera, delegada del govern borbònic i centralista espanyol. Els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, també del poble català, estan per damunt de la Constitució espanyola, interpretada a més per un règim polític i judicial amb adn franquista.  

Comparteix aquesta entrada