El jesuïta González Faus, VOX contra el sobiranisme català

391

1.- El jesuïta español José I. González Faus (1933) escriu a “Miradas cristianas” (www.religiondigital.org) l’article  “¿Indultos, insultos o incultos?”. Hi ha cristians, inclosos jesuïtes, que no tenen la mirada de González Faus.

2.- González Faus es la VOX espanyolista contra el sobiranisme català democràtic i pacífic. En el conflicte Catalunya / Espanya, ridiculitza la proposta independentista catalana i es favorable a la imposició de la unitat espanyola.

3.- González Faus escriu: “La democràcia es un valor superior a los nacionalismos”. Ignora que el nacionalisme català democràtic es sobretot sobiranista. No és el mateix. I sí, la democràcia és un valor superior al nacionalisme franquista i espanyolista practicat des de PSOE a VOX i per González Faus.

4.- González Faus critica  l’actuació de l’independentisme català. Però no denuncia la repressió institucional, judicial, policial, política i mediàtica del règim espanyol contra la proposta independentista a favor de la democràcia, la llibertat, la solidaritat i la sobirania.

5.- González Faus té l’estil de VOX. Escriu: “Los independentistas cometieron un claro delito. No son presos políticos sino politicos delincuentes”. No! Votar i les urnes no son delicte en democràcia. Son delicte en les dictadures. Acusar de delinqüent a un polític que no es delinqüent es un delicte. Trencar les urnes com preconitzava el feixista José Antonio es delicte.

6.- González Faus, com VOX, escriu: “Los que marcharon al extranjero no son exiliados sinó simplemente huidos”. No! Els exiliats, com el president Carles Puigdemont, es presenten als tribunals europeus quan son citats. Son considerats demòcrates pacífics a la Unió Europea on viuen en llibertat. Els presos i exiliats polítics catalans son tractats com perillosos criminals sota la bota del règim espanyol. Alguns d’ells es confessen cristians de fe o de cultura però no combreguen amb el predicador González Faus.

7.- González Faus es fa un embolic amb les enquestes per veure si a Catalunya hi ha mes ciutadans favorables o contraris a la independència. Però el sistema per dilucidar majories i minories en democràcia consisteix en posar urnes, no en fer enquestes. Les urnes serveixen per celebrar referèndums i eleccions. Les últimes donen majoria independentista (52% dels vots i 74 escons) malgrat la sistemàtica repressió del règim espanyol.  

8.- González Faus s’identifica amb VOX quan escriu: “Un sector del independentismo, movido por el resentimiento y la egolatria, està dispuesto a imponer su voluntad como sea”. No! Aquest jesuïta hauria d’examinar si el ressentit i l’egòlatra es ell. L’independentisme no imposa ni vol imposar la seva voluntat a ningú. Proposa un referèndum per donar la màxima llibertat a tothom sense imposar res. Els que practiquen la imposició son els que impedeixen un referèndum que doni veu i vot a la ciutadania.

9.- González Faus s’entreté escrivint sobre els indults. No diu ni una paraula sobre l’amnistia. La Constitució espanyola tampoc en parla. Per tant, no està prohibida. L’amnistia es constitucionalment possible si hi ha voluntat política, democràtica, pacificadora, respectuosa amb els drets humans, alliberadora del franquisme incrustat en el règim espanyol.

10.- Gonzalez Faus hauria d’estar a favor de la Declaració Universal dels Drets Humans que defensa els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, inclòs Catalunya. L’independentisme es fa seva aquesta Declaració. La Doctrina Social de l’Església Catòlica, també.  Val la pena citar l’article 10.2 de la Constitució: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya”. La Constitució s’ha d’interpretar i aplicar segons aquesta Declaració.  Els annexionistes violen sistemàticament aquest article nuclear de la Constitució. Els que està en fals, contra la democràcia i el sentit de la història és el règim borbònic i els seus aparells judicial, policial i polític, des de PSOE a VOX.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada