Pedro Sánchez, Salvador Illa i Francisco Franco comparteixen una forta espanyolitat. Tres episodis en que son protagonistes ho demostren

1.- MENYSPREU DE PEDRO SÁNCHEZ A PERE ARAGONÉS. El president espanyol, bon amic de Miquel Iceta i Salvador Illa, dona una bufetada pública al president català posant les coses al seu lloc. Tan important és la qüestió mai resolta de la relació entre Catalunya i Espanya que Aragonès no serà el primer president “autonòmic” que  sigui rebut al Palau de la Moncloa. Sánchez rebrà abans, el 17 de juny, al president de la Junta de Andalusia, Juanma Moreno, del PP. Tot queda clar. Coses de l’Espanya de les autonomies, de la repressió i del servilisme d’alguns polítics catalans. ¿Oi Sergi Sol, Joan Tardà, Gabriel Rufián, Pere Aragonés…?

2.- ILLA IL.LEGAL. Mentre, el delegat de la Moncloa a la regió catalana, Salvador Illa, tan defensor de la legalitat, es manté en la pràctica en la il·legalitat o al.legalitat. Illa munta ara el que qualifica de “govern alternatiu” al legítim Govern sobiranista català ER / Junts. El “govern” Illa és il·legal perquè aquesta figura no consta en la Constitució espanyola ni en l’Estatut d’autonomia. Aquesta mena de “govern” és una conya (“broma”, segons el Diccionari de la Llengua Catalana…) perquè no es fruit del resultat de les urnes ni te cap Parlament que el controli. Això sí, Illa, com oposició, es cap de l’oposició ultra espanyolista (PSOE, VOX, Comuns, Ciudadanos, PP) al Parlament.

3.- FRANCO A LA MANI. Un tercer episodi. Fonts ben informades de l’organització patriòtica asseguren que un tal Francisco Franco (demòcrata exemplar, defensor de les llibertats i dels drets humans, europeista modèlic, sobretot molt espanyol) participarà en la concentració del 13 de juny a la madrilenya plaça de Colon. FF serà un dels milions de bons compatriotes de VOX, PP, CS i d’un ampli sector del PSOE que es manifestarà  contra els indults als presos polítics catalans i contra el retorn dels exiliats que han comés l’horrible crim de posar urnes. Ja ho va dir el feixista José Antonio Primo de Rivera en español que es la llengua que tots els espanyols ben nascuts tenen l’obligació de conèixer, parlar i escriure: “El ser rotas es el más noble destino de todas las urnes”.