La “inviolabilidad” dels reis d’Espanya, encara que deixin de ser-ho, es “permanente”… com los “Principios del Momiento Nacional” del dictador Francisco Franco… gràcies al Govern espanyol de Pedro Sánchez (PSOE).
1. Tot té una historia i un contex. Winston Churchill i Charles De Gaulle, malgrat la seva relació turmentosa, aconseguiren l’objectiu compartit de veure Adolf Hitler derrotat… encara que sempre cal vetllar davant els rebrots nazis i feixistes. ¡Quina diferència entre la derrota hitleriana i el que succeeix en la dictadura franquista!. Franco va morir al llit, sofrint una llarga agonia, però encara viu perquè va deixar-ho tot “atado y bien atado”. Els aparells de l’estat (judicial, policial, trames econòmiques, monarquia…) han quedat ben lligats. Franco, usant el nom de Déu en va a l’auto proclamar-se “caudillo de España por la gracia de Dios”, va imposar com a rei a Juan Carlos I, pare de Felipe VI i avi de Eleonor i Sofia.
2. El Govern de Pedro Sánchez i el seu partit, el PSOE, s’oposen a crear una comissió parlamentaria per investigar el fosc afer de Juan Carlos, incloent el cas Corina. Argumenta que la inviolabilitat constitucional del rei emèrit és “permanente”. Vergonya!. El primer article de la “Ley de los Principios del Movimiento Nacional” (franquista) empra el mateixos concepte i terme de “permanente”… “Los principios contenidos en la presente Promulgación, síntesis de los que inspiran las Leyes fundamentales refrendadas por la Nación en seis de julio de mil novecientos cuarenta y siete, son, por su propia naturaleza, permanentes e inalterables”.
3. El PSOE és un factor determinant per defensar l’establisment vinculat amb el franquisme i els seus interessos polítics, econòmics i institucionals per injustos i corcats que estiguin. El PSOE (de Pedro Sánchez, Felipe González, Josep Borrell, Miquel Iceta, José Zaragoza, Eva Granados, Meritxell Batet, Teresa Cunillera…) no és des de fa temps un partit republicà ni federal. El PSOE es el partit que defensa Espanya amb la repressió de l’article 155 i amb el terrorisme d’estat dels GAL. La democràcia del PSOE es dèbil i tots els indicis indiquen que cerca un retorn al règim presdemocràtic.
4. I Podemos ¿que hi pinta al govern o quan estar a l’oposició? Pablo Iglesias, Ada Colau, Jaume Asens i similars no pinten res. Els “no podemos” son servils i juguen un paper desdibuixat davant el Govern de Pedro Sánchez