1. ¿Què diria i faria l’indiscutible Johan Cruyff en l’actual situació de futbol pandèmic practicat aquí i a escala mundial? Futbol és futbol”, digué un dia el tècnic Vujadin Boskov. I Cruyff, com entrenador, deia als seus jugadors: “Quan sortiu al camp mireu la grada, que tot això ho han fet per vosaltres, Així que sortiu al camp i fruïu”. ¿Què els hi diria avui?

2. Les qüestions son diverses. ¿Que senten i pensen els jugadors quan surten al camp i veuen grades buides i fantasmagòriques degut el letal coronavirus? Jugar tants partits en tant pocs temps ¿es futbol i es pot jugar bon futbol? ¿Els jugadors poden fruir jugant així? Si el futbol nomes és radio televisat ¿és realment futbol?

3. També venen al cap i al cor records esfereïdors. Les imatges s’han vist moltes vegades per televisió des de la comoditat de les nostres cases. Aquells nois, pobrament vestits, pot ser amb atrotinades i il·lusionants samarretes del Barça, i descalços… corrent i xutant una pilota en camps de refugiats i del tercer mon… camps on hi ha misèria i on han caigut bombes que estats, com l’espanyol, venen a dictadures amigues. També això és futbol. Un altre futbol que, en una situació desolada, desvetlla el lleuger somriure d’uns infants.