El rei Felipe VI ha de respectar el dret d’autodeterminació assumido per la Constitució
El rei Felipe VI demana respectar la Constitució i, per tant, ha de respectar el dret d’autodeterminació prevista i assumida en el text constitucional.
1. RESPECTAR LA CONSTITUCIÓ. Felipe VI menciona en el seu discurs de Nadal tres vegades la Constitució. Una de les mencions és refereix a “la voluntad de entendimiento y de integrar nuestras diferencias dentro del respeto a nuestra Constitución, que reconoce la diversidad territorial que nos define y preserva la unidad que nos da fuerza”.
2. RESPECTAR LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS. La Constitució, però, indica molt mes del que diu el rei. Dos articles són determinants. El 10.2: “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de derechos Humanos y los tratados y acuerdos Internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”. Aques 10.2 deixa clar que la Constitució “se interpretará” obligatoriament, no només que pot interpretar-se, tenint en compte una legislació superior com la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals. L’article 96.1 ho ratifica: “Los tratados Internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formaran parte del ordenamiento interno”.
3. RESPECTAR EL DRET DE LLIURE DETERMINACIÓ. Els articles 10.2 i 96.1 de la Constitució assumeixen la Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948) que estableix: “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics” (Article 21.3). Catalunya és un poble. També assumeixen el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 de desembre de 1966). Aquest Pacte estableix diverses obligacions. “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes” (Preàmbul). “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política proveeixen alhora el seu desenvolupament econòmic, social i cultural” (Article 1.1). “Els Estats parts en el present Pacte, promouran l’exercici del dret de disposicions de la Carta de les Nacions Unides (Article 1.3). “Cada Estat part es compromet a adoptar, segons els seus procediments constitucionals i a les disposicions del present Pacte, les mesures oportunes per dictar les disposicions legislatives o d’una altre caràcter que fossin necessàries per fer efectius els drets reconeguts en el present Pacte i que no estiguessin ja garantits per disposicions legislatives o d’un altre caràcter” (Article 2.2).
4. L’AUTODETERMINACIÓ CONSTA EN LA CONSTITUCIÓ I EN EL BOE. El dret d’autodeterminació figura en la Constitució i també en el BOE. La ratificació d’Espanya del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 de desembre de 1966) consta en el BOE 1977/10733. Conclusió… “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació” és plenament vigent també a l’estat espanyol i ha de ser respectat per totes les institucions: rei, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Congrés, Senat, Governs, Forces Armades, la ciutadania…