Dificultats, silencis, esperança. L’autora, Mar Galceran, publica poemes amb motiu del temps litúrgic des de l’experiència personal i de la societat. Ara és el cicle Advent/Nadal. Ella es coordinadora de projectes en Lloc de la Dona i està vinculada a àmbits cristians

 

No fugiré quan les dificultats
o els dolors m’aclaparin,
ni cercaré la disbauxa 
que m’emboiri la memòria.

Acomiadaré les morts que s’esdevenen
i m’aferraré als plançons
que alimenten l’esperança.

 No dormiré, encara,
fins que els silencis de la nit
em retornin les paraules,
per proclamar la llum
d’una nova albada.

Acolliré el fred
que la foscor em brinda,
per descobrir els escalfs amagats
en les estances de l’ànima
encara no explorades.

I esperaré, en la quietud,
a que una brisa impulsi noves passes.

Mantindré els ulls oberts,
més enllà dels desànims 
que els declinin,
per a contemplar els contrallums
que em conviden a abraçar-los.

No. No dormiré.
Restaré vetllant,
en l’abric del teu recer,
a que fecundi la pobresa
de la meva llibertat