Pregària pels presos i des la presó

7

“Pregària pels presos i des la presó” és un dels articles que es pública a la revista “Foc Nou” (número 483). Cristians i agnòstics és reuneixen per fer dejuni, reflexionar o pregar pels exiliats i presos polítics catalans. Segueixen l’esperit  dels pacifistes Mahatma Ghandi i Lluís Maria Xirinacs

 

 
PRESOS I CARCELLERS. Hi ha presos que són pacificadors i íntimament lliures. Hi ha carcellers que són esclaus de la seva acció repressora. Succeeix arreu i al llarg de la història.

 -FET PARADOXAL. Polítics sobiranistes catalans perseguits pel règim espanyol són ben acollits a Europa on viuen lliures i com ciutadans demòcrates i pacífics. Aquests polítics serien a Espanya en presó preventiva sense processament, ni judici ni sentència, i molt lluny de Catalunya.

 -DEJUNI I PREGÀRIA PELS PRESOS. Un cristià, en aquesta situació, pot treballar a favor de la pau, la llibertat, la solidaritat i pregar. Accions de creients i no creients és donen arreu del país a favor de la llibertat del presos polítics i del retorn lliure dels exiliats. L’episcopat català considera que els polítics presos són presos polítics. Així afirmen: “La qüestió de les persones empresonades sense judici no és exclusivament judicial; té connotacions polítiques, socials i personals”. Les trobades de dejuni i reflexió o pregària s’inspiren en els pacifistes Mahatma Ghandi i Lluís Maria Xirinacs. Són trobades realitzades a llocs com l’abadia de Montserrat, el casal parroquial de Cornellà, el convent  dels caputxins de Sarrià…

 -PAPA FRANCESC: “VICTÒRIA AMB VIOLÈNCIA ES FALSA VICTÒRIA”. El Papa Francesc va fer una proposta el passat 4 de febrer a l’hora de l’Àngelus: “Davant de les tràgiques situacions de conflicte en diferents parts del món, convido a tots els fidels a una jornada especial d’oració i dejuni per la pau (…) Com en altres ocasions similars, convido als germans i germanes no catòlics i no cristians a associar-se a aquesta iniciativa en les modalitats que considerin més oportunes, però tots junts. El nostre Pare del cel escolta sempre als seus fills que criden a Ell en el dolor, i en l’angoixa, ‘cura als de cor trencat i embena les ferides’ (Salm 147, 3). Dirigeixo una sentida crida perquè escoltem aquest crit i, cadascú a la pròpia consciència, davant de Déu, ens preguntem: ‘Què puc fer jo per la pau?’. Segurament podem resar; però no només resar. Cadascú pot dir concretament ‘no’ a la violència en el que depèn d’ell o d’ella. Perquè les victòries obtingudes amb la violència són falses victòries, mentre que ¡treballar per la pau fa bé a tothom”.

 -PREGAR ES COM RESPIRAR. ¿De què serveix pregar? El sentit de la pregària és descobreix, segurament, pregant. El sentit de la respiració és coneix respirant. Pregar i respirar transformen i enforteixen la persona des del seu interior i en la seva projecció en el món i la societat.

 -BONHOEFFER. “PREGÀRIA DES LA PRESÓ”. El cas de Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) és emblemàtic . Fou pastor luterà i teòleg alemany. Vas va oposar-se al nazisme i va col·laborar amb la resistència i contra l’antisemitisme. Arrestat i acusat de col·laborar en un complot per assassinar Hitler, va ser enviat al camp d’extermini de Flossenbürg on va ser executat pocs dies abans del final de la Segona Guerra Mundial. Bonhoeffer va redactar  “Pregària des la presó”.

 “Qui sóc, jo? Qui sóc, jo? Sovint ells em diuen, / que surto de la meva cel•la tranquil, serè i ferm, / talment un senyor del seu castell.

Qui sóc, jo? Sovint ells em diuen, que parlo amb els meus guardians / lliurement, clarament i amistosament, com si hagués de manar-los.

Qui sóc, jo? Ells em diuen també, / que suporto els dies de la dissort impassible, / somrient i amb orgull, com aquell que està habituat a la victòria. / Sóc realment allò que els altres diuen de mi? / O bé tan sols allò que jo sé de mi mateix? / Intranquil, enyoradís, malalt com un ocell en una gàbia / lluitant per l’hàlit vital, com si algú m’escanyés, / famolenc de colors, de flors i de cants d’ocells, / assedegat de bones paraules i de proximitat humana, / tremolós de ràbia davant / l’arbitrarietat i l’ofensa més lleu, / agitat per l’espera de les coses, impotent i temorós pels amics infinitament llunyans, / cansat i buit per a pregar, pensar i crear, esgotat, / disposat a acomiadar-se de tot? 

Qui sóc, jo? Aquest o aquell? / Soc, docs, avui aquest home i demà aquell altre? / Sóc tots dos alhora? Sóc un hipòcrita davant dels homes,/ i davant meu un feble menyspreable i digne de compassió? O bé, allò que encara resta en mi s’assembla a un exèrcit derrotat, /
que es retira en desordre davant la victòria que creia segura? 

Qui sóc, jo? Les preguntes solitàries em fan mofa. / Sigui el qui sigui, tu em coneixes: jo sóc teu, oh Déu!”

 -SACERDOT A QUATRE CAMINS: “CADENES DE LLIBERTAT”. Un altre cas és el de Pepe Baena, jove sacerdot de la diòcesi de Terrassa i col·laborador en la pastoral penitenciari a Quatre  Camins. El blog www.parroquiadecentelles.cat publica el seu poema “Cadenes de llibertat”.

 “Cadenes trencades, / esperit rebel, / Crist al revés, / vida d’arrel. / Nit de presó, / espelma apagada, / crit d’abandó, / esperança tardana. / Testimoni vivent, / estigma perenne, / comunitat creient, / arribada del Regne. / Estímul d’ahir, / petó per sempre, / abraçada d’avui, / Evangeli tendre. / Un home, Pau, / lliure pels altres, amb la teva Creu, estimar sense traves.

 

 

 

 

Comparteix aquesta entrada