Pregària dels presos polítics: “Injustos i falsaris m’acusen”  

482

Un català cristià, un entre tants i tants, ha decidit enviar un recull de Salms als exiliats i presos polítics com signe de solidaritat. Són pregàries esperançades des de l’exili i la presó que poden ser assumides per tothom, creients i agnòstics. Segueix part del Salm109.

 

Déu meu, a tu adreço la lloança,

no callis més.

Injustos i falsaris m’acusen,

la seva llengua em parla amb engany;

m’encerclen amb paraules d’odi,

em combaten sense motiu.

 

Em paguen l’amistat acusant-me

i jo no faig sinó pregar;

em tornen mal per bé,

odi a canvi d’amistat.

 

Així parlen contra mi:

Que un injust s’ocupi de la seva causa,

que tingui un fiscal a la seva dreta.

Que surti condemnat en el judici.

 

Així m’acusen davant el Senyor

els qui parlen contra mi i em volen mal.

Però tu, Senyor, Déu meu,

tracta’m com escau al teu nom,

allibera’m per la bondat del teu amor.

 

Sóc objecte de les seves burles,

em miren amb aires de mofa.

Ajuda’m, Senyor, Déu meu;

salva’m per l’amor que em tens.

 

Ja poden maleir, si tu beneeixes.

Ja poden alçar-se, que quedaran confosos.

Que la infàmia cobreixi els qui m’acusen,

que els embolcalli la confusió com un mantell.

 

Donaré gràcies al Senyor amb totes les forces,

el lloaré enmig d’una gentada,

Ell s’ha posat a la dreta del desvalgut

per salvar del tribunal la seva vida.

Comparteix aquesta entrada