La força del símbol. Jesús de Natzaret i Puigdemont de Catalunya

669

Carles Puigdemont és un símbol i serà per sempre el 130 president de la Generalitat. A Brussel·les, Waterloo, Dinamarca, Catalunya… a l’exili com ho va estar el 125 president, Josep Tarradellas.

1. Puigdemont es atacat de manera obsessiva i barroera pels repressors del 155. Volen liquidar-lo. Però aquesta repressió converteix a Puigdemont en un símbol del sobiranisme català, democràtic, pacífic, plural, majoritari.

2. Reflexió cristiana. A l’època de Jesús de Natzaret es produeixen accions simbólico-polítiques de resistència contra la legalitat i els poders religiós jueu i polític de l’ocupant romà. El teòleg i biblista evangèlic Gerd Theissen escriu sobre Joan Baptista: “El seu baptisme era una acció simbòlica. I posseïa implícitament un sentit polític. Si tots els jueus tenien que batejar-se era senyal que tot el país estava amenaçat d’impuresa”.

3. Jesús també realitza accions simbòlico-polítiques. Com la purificació del temple… contra el sacrifici d’animals i el comerç lligat als sacrificis. “El temple present i l’aristocràcia lligada al mateix perd la legitimació religiosa. La voluntat de Déu apunta a un nou temple”, escriu Theissen. Pel cristià, l’home és el temple de Déu, de l’Esperit. “¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Co 3,16). Una segona acció simbòlica-política és la formació del Grup dels Dotze. Sintonitza amb les 12 tribus d’Israel. “Jesús no esperava la restauració d’Israel en el marc de les estructures de poder existent: una aristocràcia sacerdotal amb un gran sacerdot a la cúspide que era depenent dels romans. Va depositar la seva esperança en una sobirania popular representativa on el poble fos governat per persones ordinàries d’aquest poble, per pescadors i camperols”, explica Theissen. Una tercera acció simbólico-política de Jesús és l’entrada a Jerusalem. Jesús entra a Jerusalem muntat en un pollí sense tropes, acompanyat de pelegrins, i es saludat per la gent com representant del regne de David.

4. Conclusió. En la hipòtesi que el president Carles Puigdemont sigui  només un símbol cal mantenir aquest personatge a ple rendiment. Un símbol és una força considerable davant el poder repressor.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada