Ciudadanos té el suport de l’independentista Vargas Llosa

24

L’ultra espanyolista Ciudadanos, d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, té el suport d’un independentista peruà, Mario Vargas Llosa. 

1. La contradicció de Vargas Llosa es que es presenta com antinacionalista però ell mateix és ultranacionalista. Sintonitza amb Societat Civil Catalana (SCC), petita organització ben finançada que té vinculacions amb el franquisme. La contradicció de Ciudadanos es que també es presenta com antinacionalista però és un partit ultra espanyol.

2. Una característica del peruà Vargas Llosa es que és tant nacionalista que té doble nacionalitat, no només una. A més de peruà de naixement (1936) va obtenir la nacionalitat espanyola (1993). Així continua ara mentre que cínicament dona lliçons contra els que només tenen una sola nacionalitat. El fet que un teòric antinacionalista tingui dues nacionalitats provoca situacions esperpèntiques. El també ultra espanyolista Mariano Rajoy va felicitar a Vargas Llosa en el seu aniversari. Va escriure aquest tuït imperialista: “Felicidades Mario Vargas Llosa ¡80 años! Nuestro único Premio Nobel vivo. Defensor de la libertad, orgullo de España y de toda Amèrica”. Vargas Llosa li va contestar en un altre tuït: “Gracias Mariano Rajoy por su mensaje. Deseo afirmar que soy ante todo un peruano”.

 3. Una segona característica de Vargas Llosa és que el Nobel de Literatura s’ha convertit a la seva vellesa en un personatge de les revistes rosa com “Hola”. És el company sentimental d’Isabel Preysler, un dona que no destaca per la seva austeritat ni pel seu compromís social.

4. Una tercera característica de Vargas Llosa es que és tan ultradretà com els ciudadanos Rivera i Arrimadas. És un polític fracassat. Va presentar-se com candidat a la presidència del Perú del 1990 en unes eleccions en que les enquestes li eren favorables però va ser derrotat a les urnes per Alberto Fujimori.

5. Una quarta característica és el fet que Vargas Llosa defensa que Perú mantingui la seva independència respecte d’Espanya. Perú va declarar-se independent de la corona d’Espanya en l’acta d’Independència (1821). José de San Martín va liderar la proclamació de la independència a Lima. “El Perú es desde este momento libre e independiente por la voluntat general de los pueblos y por la justícia de su causa que Dios defiende. ¡Viva la patria! ¡Viva la libertad! ¡Viva la Independencia!”. Cap peruà d’ahir i d’avui, de dretes i d’esquerres, sigui Fujimori o Vargas Llosa, sigui Nobel o personatge de l’Hola, vol que Perú torni a ser dependent d’Espanya tant si es monàrquica com republicana. Els peruans haurien de ser comprensius amb el sobiranisme català pacífic i democràtic que propugna que la relació entre Espanya i Catalunya es basi en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, i el respecte a la mútua sobirania i independència.

 

Comparteix aquesta entrada