Nombroses i significatives entitats cristianes signen el manifest “En defensa de les institucions i l’autogovern de Catalunya” davant la intervenció del Govern espanyol, informa www.catalunyareligio.cat
1. Creiem que com a cristians no podem restar aliens a tot allò que afecta als drets i les llibertats del nostre poble, més enllà de les legítimes opcions polítiques concretes de cadascú. Com ha repetit el papa Francesc als moviments eclesials “No tingueu por de ficar-vos en les grans discussions, en la Política amb majúscula” (Discurs, Papa Francesc, 30 d’abril de 2015).
2. Considerem que la intervenció anunciada sobre l’autogovern de Catalunya és un greu atemptat als principis democràtics i una violació del dret a l’autogovern del poble de Catalunya i de les seves institucions. Les institucions catalanes són anteriors i no deriven de la Constitució espanyola de 1978. El mateix pacte constitucional reconeix el respecte al dret a l’autogovern.
3. Creiem que la destitució del Govern, la intervenció sobre la Generalitat i la limitació legislativa del Parlament de Catalunya suposen pràcticament una suspensió de l’autogovern i atempten contra drets democràtics essencials del poble de Catalunya. Els nostres Bisbes es referien a aquests drets quan, en 1985, afirmaren que les institucions catalanes recuperades donaven resposta a “una realitat nacional afaiçonada al llarg de mil anys d’història” i que “el reconeixement d’una cultura específica catalana expressada, especialment, en la llengua, s’uneix al reconeixement de la pròpia nacionalitat i al del dret a l’autogovern” (Bisbes de Catalunya, “Arrels Cristianes de Catalunya”, 1985).
4. Expressem la nostra profunda decepció perquè les reiterades crides al diàleg no hagin donat cap fruit. Durant els darrers anys des del Govern espanyol s’han ignorat “les legítimes aspiracions del poble català” (Nota, Conferència Episcopal Tarraconense, 12 de maig de 2017). Lamentem que no hagi estat possible “avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau”. (Nota, Conferència Episcopal Tarraconense, 20 de setembre de 2017).
5. Creiem que la manca d’una resposta política a les demandes majoritàries de la societat catalana és el que ha conduit a la greu situació que viu el país, provocant situacions de tensió extrema, i a una preocupant incomprensió entre els diversos pobles de l’Estat Espanyol. Com afirmaren els abats i les abadesses de Catalunya “el moviment polític i social català ha estat sempre immensament i majoritàriament pacífic i voler aturar-lo amb la violència no és mai prou justificable ni prou proporcionat, ni tampoc elimina ni soluciona, sinó que agreuja el problema existent” (Comunicat, Abats i Abadesses de Catalunya, 3 d’octubre de 2017). La intervenció sobre l’autogovern és una passa més que dificulta trobar una sortida, posa en risc la convivència i el consens social i que té unes conseqüències incalculables.
6. Denunciem que s’ha bloquejat qualsevol sortida al conflicte que no signifiqui humiliar l’altre. Per evitar-ho cal iniciar urgentment una negociació política que permeti cercar i acordar una solució duradora a aquest conflicte que sigui justa, democràtica, fraternal i respectuosa dels drets nacionals de Catalunya “a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat” (Conferència Episcopal Tarraconense, “Al servei del nostre poble”, 2011).
7. Demanem que s’aturin les respostes judicials i les mesures penals que estan patint els representants d’algunes de les principals entitats socials del país. Entitats com Amnistia Internacional han considerat que “la presentació de càrrecs contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per un delicte greu com és la sedició i la seva presó provisional constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica” i han demanat a les autoritats “que posin fi immediatament a la seva presó provisional” (Comunicat, Amnistia Internacional a Espanya, 18 d’octubre de 2017) Qualsevol altra acció penal en la mateixa direcció sobre representants socials o polítics és una greu irresponsabilitat.
8. Per tot això, ens comprometem a defensar les institucions catalanes i l’autogovern. Representen els anhels i les aspiracions legítimes de la majoria dels catalans, poble del qual també ens sentim part com a cristians. Com entitats cristianes també ens comprometem a defensar els drets del nostre poble des de les actituds evangèliques del respecte, la comprensió de l’altre, la pau i el no jutjar ni condemnar les persones. La discrepància política no pot afrontar-se des la rancúnia o amb sentiments de revenja. La pregària i el posar davant de Déu les nostres preocupacions i actituds també ens ajudarà a trobar allò que ens uneix com a comunitat cristiana i a promoure la concòrdia entre nosaltres i les solucions justes que reclamen els greus reptes plantejats.
Els signants són de moment: Justícia i Pau de Catalunya, Grup Sant Jordi de Drets Humans, Federació de Cristians de Catalunya, Escola Pia de Catalunya, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Fundació Vedruna Catalunya Educació, Associació Bíblica de Catalunya, Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Fundació Educativa de les Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació, Grup de Juristes Roda Ventura, Agència Cristiana de Notícies Flama, Fundació Dr. Albert Bonet. Altres entitats es manifesten en el mateix sentit com la Fundació Joan Maragall i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna