Rajoy i Soraya SS violen sistemàticament la Constitució

11

Mariano Rajoy i Soraya SS, de procedència familiar i ideològica franquista, no tenen cap credibilitat quan es presenten com ultra defensors de l’estat de dret, la democràcia i la Constitució espanyola perquè són els primers en violar-la sistemàticament.

1. Rajoy i Soraya sintonitzen amb el feixista José Antonio Primo de Rivera (1903/1936): “El ser rotas es el más noble destino de todas las urnas”. Fan servir la tòpica i envellida argumentació joseantoniana: “Creemos en la suprema realidad de España. Fortalecerla, elevarla y engrandecerla es la apremiante tarea colectiva de todos los españoles. A la realización de esta tarea habrán de plegarse inexorablemente los intereses de los individuos, los grupos y las clases. Habrá que repetirlo siempre. España es una unidad de destino en lo universal. Esa unidad de destino se llamó y se llama España. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos”.

2. Rajoy i Soraya, en les seves compareixences dels dies 6 i 7 de setembre contra el referèndum, no es comprometen a liquidar les clavegueres de l’estat, ni la guerra bruta, ni la “Operación Cataluña”, ni l’afinament de fiscals, ni la confusió dels poders, ni el control del Tribunal Constitucional, ni la permissivitat i les subvencions d’organitzacions franquistes com la Fundación Francisco Franco y el Valle de los Caídos. ¡¡¡La conclusió és que les clavegueres del règim borbònic son democràtiques, legals, constitucionals!!!.

3. Rajoy i Soraya violen la legalitat constitucional quan el Govern espanyol incompleix les sentencies del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya i les seves institucions, la qual cosa ha succeït 34 vegades.

4. Rajoy i Soraya violen la Constitució quan el Govern espanyol adopta mesures i empren accions respecta a Catalunya que no respecten la Declaració Universal dels Drets Humans, inclòs el dret d’autodeterminació, i els tractats internacionals ratificats per Espanya, continguts en la Constitució i que han d’interpretar el mateix text constitucional.

5. Article 10.2 de la Constitució espanyola (1978): “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya”.

6. Article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948) : “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat del poder públic. Aquesta voluntat s’expressa mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot”.

7. Del preàmbul i dels articles 1.1 i 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 desembre de 1966) : “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes (…) Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen al mateix temps el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (…) Els Estats que formen part en aquest Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.

Comparteix aquesta entrada