El plantejament polític i democràtic del president català Carles Puigdemont és replicat per la unionista ministra espanyola de Defensa, Maria Dolores de Cospedal. Ho fa amb l’estil característic dels militars de l’època franquista que no és el tarannà dels militars demòcrates de l’Europa del segle XXI.
1. Puigdemont diu ben clar a Madrid: “No demanem a l’Estat espanyol que renunciï als seus principis, però tampoc acceptem que l’Estat espanyol ens obligui a renunciar als nostres. Encara que ho intentin, l’Estat espanyol no disposa de tant poder per parar a tanta democràcia”.
2. La força de la raó expressada serenament pel president de Catalunya té una rèplica crispada per part de la ministressa de Mariano Rajoy que apel·la a la raó de la força com fan les dictadures. Diu que l’Estat té força suficient per evitar un referèndum a Catalunya. Com justifica la utilització de la força? La COPedal ho justifica dient que el Govern de Puigdemont intenta un cop d’estat.
3. La franquista COPedal parla de cop d’estat. Quina conya! No, Cospedal, no. Un cop d’estat és el que va fer el general dictador Francisco Franco. Cop d’estat és utilitzar la força contra el poble, contra la democràcia, contra les urnes. Cop d’estat és la guerra bruta. Cop d’estat es la fiscalia afinada. Cop d’estat es un Tribunal Constitucional desacreditat i en mans de l’executiu. Cop d’estat són les clavegueres de l’estat. Cop d’estat és no respectar els drets i les llibertats de les persones i del pobles o nacions com Catalunya. Com d’estat es querellar-se i perseguir als polítics que volen posar urnes. Cop d’estat es impedir que el Parlament pugui debatre i actuar lliurement. Cop d’estat és tractar els sobiranistes catalans demòcrates i pacífics com si fossin terroristes. Cop d’estat es perpetre que entitats feixistes com la Fundación Francisco Franco i la Falange estiguin legalitzats a Espanya, cosa que no succeeix a l’Europa del segle XXI.