La sociòloga Marina Subirats denuncia en un article publicat a l’Ara que “un gran diari de Catalunya” manipula les enquestes electorals.

1. Què és un gran diari? Com es mesura la seva grandesa? Per la quantitat d’exemplars que ven? Pels que regala? Per la qualitat del seu contingut? Per les subvencions públiques que rep? Per la seva capacitat manipuladora? Per rebutjar tota manipulació? Per les enquestes que publica? Quin és el diari més gran de Catalunya i que, a més publica periòdicament enquestes? La direcció de La Vanguardia considera que el diari més gran de Catalunya i a gran distància dels altres és el diari dels Godó.

2. Marina Subirats escriu sobre tot plegat l’article “De la veritat a la postveritat” en un diari de qualitat com l’Ara. Explica: “Recordo la meva perplexitat quan, comentant un dia amb el director d’un gran diari de Catalunya els resultats de diverses enquestes preelectorals, li vaig expressar els meus dubtes sobre la validesa de moltes d’elles. Havent treballat en recerques sociològiques fetes amb aquesta eina, conec alguna cosa dels valors relatius de les mostres. Conec també una mica les trampes que fan algunes empreses a l’hora de fixar les mostres, que sovint no consten realment dels casos que anuncien sinó d’una proporció molt menor, que després s’extrapola, cosa que anul.la la fiabilitat dels resultats. Malauradament, entre nosaltres s’exerceix un control molt escàs de la qualitat d’aquests productes”.

3. La sociòloga Subirats segueix el seu article: “La resposta del director em va deixar glaçada: ‘No hi fa res. La notícia, en si mateixa, també crea opinió. I això és el que compta’. Llavors em va semblar la reflexió d’un cínic. Estava davant un cas de postveritat, encara que jo no ho sabia. Era un fenomen que només tenia un nom, el de falsedat”. L’article conclou: “La guerra dels nostres temps ja no es fa amb tancs, sinó, en gran part, amb paraules que ens amaguin la veritat i la converteixin en postveritat”.

4. Marina Subirats no aclareix de quin director i de quin diari es tracten. No cal. Els ciutadans (en el bon sentit de la paraula “ciutadans”) de Catalunya ja tenen la seva resposta a aquests interrogants.