La Vanguardia. Lliçons (?) i sortides de to

9

La Vanguardia dona lliçons però no accepta rebre’n, critica sortides de to dels altres però el mateix diari en practica

1. El periodista Francesc Bracero escriu “El col·lega del cinquè” en la secció diària de crítica televisiva de LaVanguardia pero no fa crítica televisiva en aquest text i, en canvi, dona lliçons de periodisme amb menyspreu a un periodista i a un diari sense atrevir-se a donar els noms. Es refereix a l’excel·lent periodista Àlex Gutiérrez que cada dia fa crítica periodística de manera respectuosa i ben argumentada. Ho fa a l’”ARA”, diari nacional català d’alta qualitat i no servil amb el poder espanyol. Bracero no és coherent perquè estar en contra de que un altre diari faci crítica diària periodística mentre que La Vanguardia fa cada dia crítica televisiva. Bé, critica totes les televisions, sobretot a TV3, però no critica a 8TV. Bracero també relaciona l’ARA i la Generalitat però no diu ni piu de les subvencions que el diari dels Godó rep de les administracions públiques. Bracero s’hauria d’aplicar a si mateix el que exigeix als altres: “En qualsevol professió, donar lliçons als altres es pot girar contra el que les imparteix”.

2. També Màrius Carol, director de La Vanguardia, s’ha d’aplicar les lliçons que imparteix. En l’article “Sortides de to” critica el llenguatge del diputat independentista Gabriel Rufián en la comissió investigadora de l’Operació Catalunya. Carol escriu: “Rufián va deixar com un drap brut Daniel de Alfonso, l’ex cap de l’Oficina Antifrau, dient-li desvergonyit, mafiós i conspirador, per acabar acomiadant-se amb aquesta sentència: ‘Fins desprès gàngster, ens veiem a l’infern’”. El periodista i humorista Josep M. Mainat ho veu d’una altra manera en aquest tuït: “O sigui, no crispa qui destrossa la sanitat de tot un país sinó qui els hi diu que són uns gàngsters. Quins pebrots!”.

3. Màrius Carol accepta sortides de to en el diari que encara dirigeix. Un dels seus col·laboradors estel·lars, l’espanyolista Gregorio Moran, escriu amb llenguatge vomitiu. Qualifica a Pilar Rahola de “berganta” (brètol, mala persona). A Francesc Homs de “inefable”, “pagerol”, “desvergonyit”. A Oriol Junqueras de “beat Junqueras”. A Carme Forcadell d’”una mena de senyoreta teresiana”. A l’escriptor Jaume Cabré d’“oficinista patriòtic”. Als sobiranistes de practicar “xarlotades de faramalla independentista”. Escriu d’Omnium Cultural: “Omnium es el nucli viu y fort de racisme y del reaccionarisme a Catalunya”. Descriu Catalunya: “La societat catalana, d’un temps ençà, llisca cap a la intemperància, primer pas de la intransigència i les paranoies (…) La societat catalana està malalta. S’hauria de sol·licitar un seguici de psicoanalistes”. Està en sintonia amb un altre col·laborador estel·lar, l’espanyolista José Antonio Zarzalejos, que escriu sobre el sobiranisme català que és “una altra convulsió epilèptica”.

4. Sortides de to? Llenguatge indecent, vomitiu.

Comparteix aquesta entrada