No al Déu de Fernández Díaz i De Alfonso

12

La ciutadania, creient o agnòstica, té raons sòlides per votar “sí” al Déu de Jesús i votar “no” al Déu de Jorge Fernández Díaz i Daniel De Alfonso.

1. L’ex ministre Fernández Díaz fa gala pública de la seva fe catòlica i de les seves estades al faraònic Valle de los Caídos. El jutge De Alfonso proclama que creu en Déu durant la seva intervenció en la comissió parlamentaria que intenta investigar (malgrat PP, PSOEPSC, C’s) l’Operació Catalunya i les actuacions de les clavegueres de l’estat espanyol contra el procés sobiranista, democràtic i pacífic, català. (Ambdós personatges a la foto).

2. Utilitzar Déu o la fe en Déu per justificar un comportament èticament reprovable és manipular la imatge i el sentit de Déu. Un cristià i també un agnòstic respectuós han de dir “no” a aquesta barroera manipulació. Un cristià no manipula la fe. Un cristià és aquella persona que intenta ser cristiana. Es a dir, que intenta configurar la seva existència segons els valors del missatge evangèlic de Jesús. Valors de llibertat, de solidaritat, de compromís amb els drets de les persones i dels pobles, de la transcendència.

3. L’Evangeli de Jesús no es troba en els temples faraònics feixistes, ni en les clavegueres de l’estat, ni entre els afinadors de fiscals, ni en la destrucció de serveis nacionals de la salut, ni en l’elaboració d’informes falsos per atemptar contra la honorabilitat de les persones per motius polítics, partidistes o electorals, ni en conspiracions antidemocràtiques. Tots aquests elements configuren un refinat i alt nivell de corrupció. El corrupte és oportunista, no reconeix que practica la corrupció, no accepta la crítica, desqualifica a l’adversari.

4. El Papa Francesc s’ha referit moltes vegades a la corrupció amb paraules molt dures, com en el discurs pronunciat a una delegació de l’Associació Internacional del Dret Penat. Segueixen algunes afirmacions de Francesc: “El corrupte travessa la vida per les dreceres de l’oportunisme, amb l’aire de qui diu: ‘No he estat jo’, arribant a interioritzar la seva màscara d’home honest. El corrupte no pot acceptar la crítica, desqualifica a qui el critica, tracta de disminuir qualsevol autoritat moral que pugui posar-ho en dubte, no valora als demés i ataca amb l’insult a qui pensa de manera diversa. Si les relacions de força ho permeten, persegueix a qui el contradigui. La corrupció s’expressa en una atmosfera de triomfalisme perquè el corrupte es creu un vencedor. En aquest ambient es vanta per rebaixar als demés. El corrupte no coneix la fraternitat o l’amistat, sinó la complicitat i l’enemistat. El corrupte no percep la seva corrupció (…) La corrupció és un mal més gran que el pecat”.

5. Les paraules sàvies, cíviques i cristianes del Papa Francesc contra la corrupció interpel·len a Jorge Fernández Díaz, Daniel de Alfonso i als internautes.

Comparteix aquesta entrada