L’Estat espanyol xoca amb el Vaticà

17

L’Estat espanyol (Govern, suports parlamentaris, sistema judicial, Tribunal Constitucional, caverna mediàtica…) xoca amb els plantejaments del Vaticà.

1. José Manuel Garcia Margallo, com ministre d’Exteriors, ha intentat influir en diversos estats, inclòs el Vaticà, en contra de la democràcia catalana. Manté la línia del nacional catolicisme franquista: manipular l’Església al servei d’una causa política normalment reaccionaria. El Vaticà no hauria de deixar-se enganyar.

2. La doctrina i l’actuació habituals del Vaticà consisteix en la promoció i defensa dels drets i llibertats de les persones i pobles, segons la Doctrina Social de l’Església catòlica. Aquest plantejament xoca amb l’Estat espanyol. La situació dels drets i les llibertats de les persones està deteriorada degut a la guerra bruta, les clavegueres de l’estat, i a un Tribunal Constitucional i un sistema judicial desprestigiats. L’Estat espanyol també està en contra dels drets i llibertats de Catalunya com a nació.

3. El Vaticà propicia el diàleg entre les parts en conflicte encara que ambdues parts es considerin mútuament il·legals o violents. El Vaticà juga un paper actiu en afers conflictius com, entre altres, els d’Israel/Palestina, Cuba/Estats Units, Govern i oposició a Veneçuela, Govern i les Farc a Colòmbia. També entre els Govern d’Espanya i de Catalunya s’hauria de dialogar absolutament de tot, des del corredor mediterrani al referèndum.

4. El referèndum és diabòlic per a l’Estat espanyol malgrat que la seva Constitució es va aprovar en referèndum i contempla la figura del referèndum. I el Vaticà sosté que el referèndum és una via democràtica, possible, acceptable. L’article 413 del Compendi de la Doctrina social de l’Església indica: “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques. La institució de la representació no exclou, de fet, que els ciutadans puguin ser interpel·lats directament amb vista a les opcions de més gran rellevància de la vida social”.

5. L’episcopat català ha d’assumir per coherència aquest plantejament eclesial. Té la responsabilitat d’exposar-ho als fidels i d’explicar a Roma quina és la situació a Catalunya, sobretot tenint en compte les gestions realitzades per Margallo, Jorge Fernández Díaz i companyia per negar els drets i les llibertats de Catalunya i per impedir la celebració del referèndum. L’episcopat espanyol també hauria de ser coherent amb la Doctrina Social de l’Església.

Comparteix aquesta entrada