Soraya alliçona als periodistes unionistes Carol, Vidal-Folch, Hernández, Tàpia

403

“Per terra, mar i Godó” és el títol d’una gran crónica de Jordi Galves que acompanya una magnífica fotografia de Sergi Alcàzar. Text i foto es publiquen a www.elnacional.cat en una contundent demostració de que les xarxes socials trenquen el monopoli informatiu dels vells diaris de paper. L’opinió generalitzada a les xarxes es que Soraya Sáenz de Santamaria alliçona als periodistes unionistes Màrius Carol, Xavier Vidal-Folch, Enric Hernández i Joan Tàpia. Tots ells ben pagats malgrat pertanyer a mitjans subvencionats amb diner públic.

          Atenció, trompetes i tambors. Ens arriba la campanya mediàtica de Rajoy per terra, mar i Godó. Que es veu que diuen que, potser, –ei, que no és segur– perdonaran els deutes de totes les comunitats autònomes amb l’Estat i que fins a l’any 2025, el govern d’Espanya projecta invertir 4.000 milions en Rodalies de Catalunya. En realitat és una notícia molt antiga, del 2007, calcada, idèntica, de quan Zapatero va prometre aquests mateixos 4.000 milions en Rodalies Catalunya fins a l’any 2015, però que a can Godó volen fer passar per nova.

          L’empresa Godó ens ha bombardejat des que surt el sol. Al matí, entrevista a RAC1 al ministre de Foment, don Íñigo de la Serna, perquè vengui fresc el peix congelat. A la nit, a 8tv, Josep Cuní entrevistarà Soraya Sáenz de Santamaría com si fos Liz Taylor vestida de Cleòpatra (així ens la presenta la publicitat de la cadena) i ens doni una altra dosi de congelat. I mentrestant, La Vanguardia, fidel a l’autèntic origen del seu nom (l’Ave en Guàrdia, sempre atenta a l’aparició de carronya), proclama als quatre vents les paraules del president Rajoy en l’entrevista que recull Màrius Carol.

          Per fer bon periodisme, el que busca la notícia, s’ha de fugir tant de la mentida com de la falsa, impossible, objectivitat. Avui, a la famosa conferència que Rajoy ens ha donat a Barcelona per anunciar-nos la promesa d’inversió, no hi havia gairebé cap empresari català de l’Ibex 35 i, en canvi, destacaven els periodistes unionistes Xavier Vidal-Folch, d’El País, Enric Hernàndez i Joan Tàpia d’El Periódico i el citat Màrius Carol. La premsa de paper de la nostra ciutat, que presumeix d’independent i d’estar al servei dels lectors, avui ha estat a l’alçada de les seves conviccions ètiques, morals i etcètera. Amb un etcètera molt intens, que vol fer mediterrani el corredor de l’Henares i creïble l’increïble, s’atreveix a aplaudir l’únic president que ha gosat presentar-se, en foto, davant de la industriosa Catalunya, amb les mans a les butxaques. L’únic governant que cita com a referent literari de Barcelona La Catedral del Mar sense que ningú es peti de riure. A qui se li demana, servilment, una major presència a la ciutat com si aquest previsible governant tingués alguna estratègia que no sigui la indolència. Que no sigui deixar podrir els problemes.

         Gran classe de periodisme. L’Ave en guàrdia espera calmosa l’aparició de carronya que més tard devorarà. No és una pràctica nova. Quan van assassinar l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo el 1914, desencadenant la Primera Guerra Mundial, l’Ave en guàrdia va decidir no donar la notícia en portada. En portada no perquè hauria perdut tots aquells calerons que feien amb la mort, concretament amb les esqueles dels morts.

          (Text i foto publicats a www.elnacional.cat)

Comparteix aquesta entrada