Avortament? o dones que avorten?

5

Una de les primeres polèmiques de l’any 2017 ha estat la de l’avortament a partir d’unes declaracions del bisbe de Vic, Romà Casanova, i de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Hi ha avortaments abstractes? O hi ha dones amb nom i cognom que avorten? Dones soles, o amb parella, o amb un entorn familiar i d’amistats, o malaltes, o violades… Aquesta és una qüestió complexa des de la perspectiva humana i des de la visió del Déu misericordiós segons l’Evangeli de Jesús.

-1 de gener. Romà Casanova (bisbe de Vic): “Temps a venir la nostra societat plorarà pels fills que no hi són, els fills que no hem volgut; i encara més, els fills que hem matat amb el ‘genocidi’ de l’avortament”.

-7 de gener. O.D. (www.avantguarda.cat): “No, bisbe Romà, l’avortament no és un genocidi. Val la pena recordar unes consideracions de Gaspar Mora fetes fa vuit anys en un altre context però que mantenen la seva vigència”.

-Gaspar Mora (sacerdot, teòleg, moralista): “S’ha de plantejar la temàtica de l’avortament de la manera més objectiva, serena i comprensible possible. És el fet social de la dona que avorta, dels milers de dones en totes les circumstàncies que decideixen avortar avui, demà, demà passat. Per què ho fan? És un mal personal i social. Quina ha de ser l’actitud de l’Església? Condemnatòria? Quina solució és una reiterada condemna pels milers i milers d’avortaments? No té cap sentit. La condemna no respon al missatge ni a la missió de l’Església en el nostre món. Jesús envia els seus a estimar i salvar. El fet d’estar en situacions greus no justifica abandonar l’Evangeli i dedicar-se a condemnar. L’avortament és un fet greu perquè suprimeix la vida d’una persona, i la persona que opta per suprimir-la queda marcada perquè sap que decideix sobre una qüestió molt seriosa. El darrer pas no és el no. El darrer pas és un sí. A que? Un sí a ajudar a les persones que pateixen i que estan en situació difícil. Un sí a les reformes socials necessàries. Un sí a la vida”.

-13 de gener. Joan Josep Omella (arquebisbe de Barcelona): “Comprenc el dolor de les dones que han patit una violació però cal respectar els éssers humans perquè són el més important de la creació. Si s’accepta el fet de decidir sobre la vida d’una altra persona s’hauria de justificar un terrorista”.

-15 de gener. O.D. (www.avantguarda.cat): “També és produeixen, fins i tot al setè i vuitè més d’embaràs, avortaments espontanis contra la voluntat dels pares. Qui es, llavors, responsable? La naturalesa? La mala sort? Déu? No, bisbe Omella, Déu no és un terrorista avortista. L’arquebisbe diu que ha de prevaldre la misericòrdia vers el fetus. Però hauria d’acceptar i predicar que també, i potser prioritàriament, la dona violada ha de ser objecte de la misericòrdia humana i de Déu”.

-18 de gener. Josep Torrens (Església Plural): “No és pot comparar l’avortament amb un acte terrorista. Que cruel és dir-li a una dona violada que està obligada a tenir el fill, sense saber si serà capaç de suportar-ho!. L’avortament no és un dret. Sempre serà un drama i un fracàs humà. Però voldré que es respecti el sagrat dret a decidir en consciència que cada persona té. I jo, intentant imitar Jesús, acompanyaré la persona en la seva decisió, sigui quina sigui, i li faré costat, perquè, qui sóc jo per jutjar? Només puc ser-hi i estimar-la”.

-1 de febrer. Joan Josep Omella (arquebisbe de Barcelona): “Reitero la defensa dels drets de les persones quan són trepitjats per qualsevol tipus de violència. L’Església no judica ni margina les dones que avorten. Tot avortament amaga un drama. És un fracàs humà i social. L’Església sempre està disposada a comprendre, acompanyar i ajudar totes aquelles dones que per les circumstàncies que sigui puguin prendre la decisió d’avortar. La meva intenció mai ha estat la d’equiparar avortament amb terrorisme. Demano perdó si alguna persona s’ha sentit ferida per les meves declaracions. Recordo que l’Església condemna enèrgicament el terrorisme com qualsevol altra forma de violència. L’Església respecta i valora les decisions preses en consciència, sempre que no decideixin, interfereixin o lesionin drets fonamentals dels altres. Sobre l’avortament cal tenir la delicadesa i la voluntat ferma d’estimar, protegir i salvar la vida humana. El magisteri de l’Església defensa la vida sempre i en qualsevol situació. Defensa la cultura de l’amor i de la vida en contra de la violència i la mort”.

-Papa Francesc (Exhortació “La joia de l’Evangeli”): La defensa de la vida per néixer està íntimament lligada a la defensa de qualsevol dret humà. Suposa la convicció que un ésser humà és sempre sagrat i inviolable, en qualsevol situació i en cada etapa del seu desenvolupament. Però també és veritat que hem fet poc per acompanyar adequadament les dones que es troben en situacions molt dures, en que l’avortament se’ls presenta com una ràpida solució a les seves profundes angoixes, particularment quan la vida que creix en elles ha sorgit com a producte d’una violació o en un context d’extrema pobresa. Qui pot deixar de comprendre aquestes situacions de tant dolor?”.

(Text de la secció Contrapunts publicat el número 477 de Foc Nou)

Comparteix aquesta entrada