El no creient Fernández (CUP) creu en els creients que fan creure en la condició humana

26

David Fernández (activista, periodista i ex diputat de la CUP en el Parlament de Catalunya) és confessa no creient i ha escrit l’article “En el principi de tot” en el setmanari… “Catalunya cristiana”.

1. L’autor és un dels cupaires més prestigiosos de l’independentisme i , en general, de la política catalana. El seu text es publica en un número dedicat a la teologia de l’alliberament, presentada com l’opció preferencial per els pobres i com un llegat que pot il.luminar els desafiaments de la injustícia i la desigualtats. El Papa Francesc, sent arquebisbe de Buenos Aires, va impulsar l’enviament de sacerdots a barris marginals.

2. El cupaire David Fernández recorda en el seu article noms de cristians (laics, teòlegs, sacerdots, bisbes) que han dedicat la seva vida, a vegades fins a la mort, per la causa del Déu del Crist alliberador. Cita a Paulo Freire, Leonardo Boff, Oscar Romero, Ignacio Ellacuria, Jon Sobrino, Pere Casaldàliga, la gent de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura… “i de sobte també va arribar el Papa Francesc, que Déu n’hi do com es fa escoltar”.

3. David Fernández confessa: “El contacte amb ‘aquells de l’alliberament’ ens va desmuntar prejudicis i va desterrar tòpics, va teixir indestructibles vincles còmplices i ens va fer comprendre l’antropologia del fet religiós (…) Per a molts no creients, la teologia de l’alliberament ha estat autèntica escola emancipatòria”. I acaba l’article amb la seva implacable brillantor habitual: “Avui, paradoxalment, molts no creients seguim creient en ells –en tants noms revisitats i concrets- perquè ens fan continuar creient en la condició humana. I si és cert que sovint debatem sobre el paradís del cel, el més important és que caminem junts i ens impliquem plegats contra els inferns de la terra. Llaurant l’esperança: perquè és tard però és tot el temps que tenim a mà per fer futur”.

Comparteix aquesta entrada