L’abat de Montserrat: “Catalunya té dret a decidir”

606

L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, ratifica en els actuals moments que travessa el país la seva postura de sempre: “Catalunya, com a nació, té dret a decidir el seu futur i, segons la habitual pràctica vaticana, quan una nació es declara independent es reconeguda com estat per la Santa Seu”.

1. En altres paraules: l’Església jeràrquica avala el dret a decidir però no es pronuncia sobre el que la ciutadania ha de decidir. L’abat Soler s’ha manifestat en aquests termes en una trobada amb Cruïlla de Debat, de l’Ateneu Barcelonès. Aquest grup està format per ateneistes amb llarga trajectòria democràtica i catalanista.

2. La postura del monestir de Montserrat es basa, segons l’abat, en el que està establert en el Compendi de la Doctrina Social de l’Església Catòlica i en els documents de l’episcopat català com “Arrels cristianes de Catalunya” (1985) i “Al servei del poble de Catalunya” (2011) . Aquests textos eclesials estan decididament a favor de la promoció i la defensa dels drets, dels deures i de les llibertats de les persones i dels pobles. El capítol vuitè del Compendi, per exemple, està dedicat a la comunitat política. En aquest capítol s’ofereixen criteris a tenir en compte sobre l’autoritat i el poder; la comunitat política, la persona humana i el poble; la tutela i la promoció dels drets humans; la convivència; el dret a l’objecció de consciència i el dret a resistir; els instruments de participació política, inclòs el referèndum.

3. Les paraules de l’abat Soler coincideixen amb la homilia de la missa conventual del passat 5 de febrer pronunciada por Bernabé Dalmau. El pare Dalmau és un expert en pastoral, profund coneixedor del magisteri de l’Església i molt ben considerar a Roma fins el punt que fou nomenat “missioner de la misericòrdia” pel Papa Francesc.

4. La homilia de Bernabé Dalmau estava dedicada a la presència dels cristians en el món. Acabava així: “Sortosament, tenim a casa nostra persones que es preocupen pel fet religiós en la Catalunya del futur. I la vertebren entorn dels eixos dels drets humans, del reconeixement i de la cooperació. Ens trobem, doncs, en una etapa històrica que no sols hem de poder decidir com volem ser com a poble, sinó que, com a Església, encarnada en el poble, hem d’aportar-hi molt: cohesió social, cultura, ensenyament, atenció als col·lectius vulnerables, promoció de valors ètics. Tant de bo que ho sapiguem fer amb humilitat i compromís. Que cada vegada siguin més els nostres conciutadans que, en veure el be que hem obrat, glorifiquin el nostre Pare del cel”.

(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)

Comparteix aquesta entrada