Cristians x la sobirania (4). Ni vencedors ni vençuts

3

La present reflexió de Cristians x la sobirania parteix de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Senyor Jesús, Vós que heu demanat al Pare, abans de donar la vostra vida per nosaltres, que tots els qui us seguiríem al llarg dels segles fóssim u com Vós i el Pare sou u, feu-nos obrir els ulls a la immensa possibilitat que tenim de participar del vostre misteri d’unitat i distinció en la plenitud de l’Esperit.

Són diferents les nostres sensibilitats i les nostres prioritats, les nostres opcions vitals i els nostres compromisos, però hauríem de tenir sempre present que per damunt de tot hauríem de creure que som germans i que estem cridats a testimoniar que és factible viure en el respecte de les nostres diversitats i en l’harmonia de les nostres complementarietats.

Hauríem d’acceptar-nos i d’alegrar-nos de reconèixer-nos diferents, però massa sovint en comptes de sentir-ho com una oportunitat ho veiem més aviat com un inconvenient o fins i tot com una amenaça. Ajudeu-nos a foragitar del nostre cor el recel dels uns cap als altres i tota actitud d’arrogància i tota temptació d’enfrontament.

Feu-nos llavor d’un món realment nou, més fraternal i més solidari, més dialogant i més humil. Feu-nos promotors d’un estil de vida que no generi vencedors i vençuts i que no ens divideixi entre bons i dolents, sinó que a tots ens faci considerar-nos recíprocament com a portadors d’una part de veritat i que ens faci més conscients que ens som necessaris els uns als altres per caminar junts cap a una manifestació més plena de la Veritat i la Bondat.

En un món on s’aixequen noves barreres i alguns pretenen fossilitzar velles fronteres, feu-nos apòstols de justícia i instruments de llibertat, a fi que puguem donar la nostra contribució a fer de la nostra terra i del nostre món un espai on vagin minvant les imposicions i les incomprensions i vagi creixent el veritable amor entre les persones i els pobles com Vós desitgeu.

Comparteix aquesta entrada