L’article “Nadal sense Nadal” podria titular-se també “Revolta de Nadal en un poble ocupat”. Fa dos mil anys. Ara també. I és que el Nadal cristià capgira el desordre establert en els àmbits personal, social, cultural i polític.
Nadal sense Jesús no és Nadal. Jesús neix a la intempèrie, sense sostre, gens poderós. El poder despòtic del rei Herodes, practicant de la realpolitik, vol liquidar-lo. L’infant i els seus pares van a l’exili. Com una crònica del segle XXI.
El nen es fa gran. Jesús es va fent l’home per els altres. Prega a Déu com a pare. Fraternitat i filiació indestriables. La seva vida i el seu missatge són profundament humans. Jesús és la trobada entre Déu i la humanitat en la infinitat del cosmos i en la quotidianitat de cada instant. Passa pel món fent el bé. Transmet tal tarannà de viure i de pregar que homes i dones, justos i pecadors, jueus i grecs, joves i grans també viuen per als altres i invoquen a Déu pare.
El missatge evangèlic de Jesús és una oferta a favor de perdonar i demanar perdó, de crear pau, joia, llibertat, fe, solidaritat, respecte, esperança. Aquesta bona nova capgira sempre, ahir i avui, el desordre establert amb els seus criteris dominants com la força bruta, la imposició, l’aparença, l’engany, l’opressió de persones i pobles, el diner idòlatra. Tota idolatria.
La bona nova de Jesús, des de que neix a Betlem, trenca esquemes. Els poders establerts, inclòs el religiós, trontollen. Reaccionen amb la voluntat de desfer-se de Jesús. El prefecte Ponç Pilat fa efectiu l’objectiu d’Herodes en compliment de la legalitat. El condemna a mort. Mor en creu. Jesús neix i mor fora de la ciutat, en la marginalitat. El Jesús de Betlem llença en el Gòlgota un gran crit i expira. Crit profundament humà que és una pregària a Déu.
Gent d’arreu i de tots els temps, creients o no, pastors o savis d’Orient, poden experimentar d’alguna manera que l’Evangeli i l’esperit de Jesús els afecta, tenen sentit i valen la pena. Els cristians opten per creure que el Jesús nat a Betlem i crucificat al Gòlgota és amb Déu. Déu misteriós, enigmàtic, desconegut, amorós, transcendent i compromès amb la realitat i la història humanes. Déu silenciós que parla en el silenci. Incomprensible. Per què? Déu és incomprensible perquè no es invenció humana. Els humans que creuen en Déu creuen perquè descobreixen petjades divines en el món. Els cristians opten per creure en Déu perquè creuen en Jesús. Creuen en el Déu de Jesús. La fe cristiana és un estil d’existir, d’estimar als altres i de confiar en Déu vivint-t’ho a la intempèrie com a Betlem. Nadal sense Jesús no és Nadal. Nadal és Jesús.
(El text “Nadal sense Nadal” es publica a “La llista Blava”, portaveu de la Vall, del poble de Gallifa i del Santuari Ecològic)