Raimon, per què no cantar … “quan persegueixen independentistes”

9

Raimon es retira dels escenaris al proper maig al Palau de la Música. El cantant ha estat més que un cantautor. Hi hagué un temps en que fou icona dels qui defensen els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. En el seu comiat, per què no cantar… “quan persegueixen independentistes”?

1. Ara a l’hora del procés sobiranista català, el cantant de Xàtiva desapareix. L’independentisme, arrelat en la democràcia i en la llibertat, ha de respectar-lo.

2. El silenci raimonià, però, és massa llarg. També els considerats demòcrates espanyols (intel·lectuals, polítics, forces del treball) callen davant el que passa a l’estat espanyol en relació a Catalunya. Què succeeix? L’independentisme català democràtic i pacífic es assetjat per terra mar i aire. Ministres afinen fiscals. Guerra bruta. Separació de poders trencada. Tribunal Constitucional desprestigiat. Un rei mai elegit donant lliçons de democràcia. Caverna mediàtica d’allà i d’aquí amagant i manipulant els arguments sobiranistes i independentistes. Representants polítics perseguits com delinqüents per cometre el crim de posar urnes i donar la veu al poble.

3. Tan costa dir, oh Raimon i demòcrates d’Espanya, que no compartiu el sobiranisme català però que cal alçar la vostra veu contra els que ataquen el dret d’un poble a decidir el seu present i el seu futur? Tan costa cantar “Al vent” un ben fort “Diguem no” a aquest assetjament? Tan costa recordar aquell raimonià “Jo vinc d’un silenci / antic i molt llarg, / jo vinc d’un silenci / que no és resignat / jo vinc d’un silenci / que la gent romprà, jo vinc d’una lluita / que és sorda i constant”? Tan costa proclamar-ho a Catalunya, als Països Catalans, a Euskadi, a Espanya, a França, a Itàlia, a Argentina, al Sàhara, a Palestina, a Israel?

4. Raimon, per què no cantar en el teu comiat… “quan persegueixen independentistes” tot partint del poema “Vaig guardar silenci”, de Martin Niemöller (1892-1984), pastor luterà alemany i activista pacifista empresonat en camps de concentració duran la segona guerra mundial.
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués protestar.

5. Ara persegueixen independentistes catalans. Després perseguiran confederals, després federals, després autonomistes, després demòcrates, després unionistes, després centralistes, després constitucionalistes. Al final no quedarà ningú. Res de res.

Comparteix aquesta entrada