El Papa Francesc dóna suport a la “no violència activa” en l’acció política i posa com exemples a activistes que han practicat la desobediència civil davant dels poders establerts.
1. Francesc es manifesta en aquest sentit en el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau corresponent a 2017 en que reflexiona sobre “la no violència com un estil de política per a la pau”. El Papa afirma: “La no violència practicada amb decisió i coherència ha produït resultats impressionants. No s’oblidaran mai els èxits obtinguts per Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffdar Khan en l’alliberament de la Índia, i de Martin Luther King Jr contra la discriminació racial. En especial, les dones son freqüentment líders de la no violència com Leymah Ghowee i milers de dones liberianes, que han organitzat trobades de pregària i protesta no violenta obtenint negociacions d’alt nivell en la segona guerra civil a Liberia”.
2. El Papa Francesc és refereix a l’acció eclesial: “Les comunitats cristianes han contribuït amb la seva oració insistent i la seva acció valent”. Recorda la Centesimus annus de Joan Pau II: “Aquesta encíclica va posar en evidència que un canvi crucial en la vida dels pobles, de les nacions i dels estats es realitza a traves d’una lluita pacífica, que empra només les armes de la veritat i de la justícia”. També deixa clar el compromís eclesial: “L’Església s’ha compromès en el desenvolupament d’estratègies no violentes per la promoció de la pau en molts països per construir una pau justa i durable (…) L’Església catòlica acompanyarà tota temptativa de construcció de la pau també amb la no violència activa i creativa”.
3. La comunitat eclesial catalana i els observadors atents i imparcials han d’assumir que les consideracions del Papa Francesc són aplicables a Catalunya. La Doctrina Social de l’Església catòlica i el sobiranisme català coincideixen en que la defensa dels drets humans, que implica promoure els drets i les llibertats de les persones i dels pobles, és prioritari i està per damunt de qualsevol llei, inclosa la Constitució.
4. El Govern espanyol, amb la seva persecució contra el sobiranisme democràtic i pacífic català (recursos, querelles, judicis, desqualificacions…) hauria de sentir-se interpel·lat, a més de tot el que s’ha dit, per aquestes paraules de Francesc: “Una ètica de fraternitat i de coexistència pacífica entre les persones i entre els pobles no poden basar-se sobre la lògica de la por, de la violència i del tancament, sinó sobre la responsabilitat, el respecte i el diàleg sincer”.
(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)