Va enviar-li un e-mail. “Avui he dinat amb el teu pare. És un home encantador, savi, bo. Bon Nadal”. Ella va contestar-li: “Tan bo, tan savi, que el dia que el perdi, no trobaré ni nord ni sud”. L’interlocutor ho va comentar amb el pare de la dona. “Gràcies, però em conformaria amb el qualificatiu de ‘creient conseqüent amb l’Evangeli’. Que Déu m’ajudi en tot moment!!! Cordialment Pau i bé ara i sempre”.

               Aquesta aspiració humana a la coherència cristiana pot formular-se d’una altra manera. Una persona que intenta ser cristiana mai ho és del tot. Mai s’és del tot cristià. Sempre es pot demanar perdó millor. Sempre es pot perdonar millor. Sempre es pot creure millor. Sempre es pot esperar millor. Sempre és pot estimar millor. Sempre es pot pregar millor. Sempre és pot ser més demòcrata, més lliure, més solidari, més sobirà. Sempre l’home i la dona, en qualsevol circumstància, poden deixar-se portar millor per l’esperit de l’home Jesús que passa pel món fent el bé i és dirigeix  a Déu com a pare bo. També en aquest Nadal del 2016/17