Mossèn Dalmau. Homenatge a un cristià digne de 90 anys

31

Mossèn Josep Dalmau (20 octubre 1926, Sant Llorenç de Savall) serà homenejat a partir de les 11 del matí del diumenge 6 de novembre al Santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia a Gallifa.

               Dues constants configuren l’existència de 90 anys de Josep Dalmau. Una vida humana i cristiana digne; i la persecució per part de la caverna política i eclesiàstica. Josep Dalmau estudia a les Universitats Pontifícies de Salamanca, de la que és expulsat, i de Comillas. Capellà a diverses parròquies: Sant Pere Molant, L’Arboçar, Gràcia de Sabadell on és denunciat per un falangista perquè les caramelles les canten en català, i Vilanova i la Geltrú on contacta amb l’oposició antifranquista (MSC, PSUC). Col·labora amb El Ciervo i també amb l’Hoac de mossèn Guillem Rovirosa.

               Rector del petit poble de Gallifa des del 1958 la qual cosa li permet disposar de molt de temps per nombroses activitats. Contacta amb el Front Obrer de Catalunya. Dona classes d’ètica social a la Maquinista d’on és expulsat per motius polítics. Jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic per denunciar tortures a Jordi Pujol. També és jutjat amb els sacerdots Ricard Pedrals, Antoni Totosaus i Jordi Llimona a causa de la manifestació de capellans contra les tortures. Participa en la Caputxinada, la Taula Rodona i en la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat en protesta pel procés de Burgos. Impulsa el moviment d’acció no violenta. Fa vaga de fam amb Lluis Maria Xirinachs per exigir la derogació del concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà. Arran del concili Vaticà II promou les comunitats cristianes de base. Participa en la creació de l’Assembla de Calalunya. Promou la candidatura de Xirinachs al Nobel de la Pau. Forma part del grup promotor del retorn del president Josep Tarradellas. S’afilia a la CNT on intenta aproximar cristianisme i anarquisme com ja ho havia fet entre cristianisme i marxisme. S’implica en la Convenció per la Independència nacional. Crea el santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia a Gallifa.

               La intensa acció de mossèn Dalmau va acompanyada de la seva obra teològica i cívica-política. Tres dels seus llibres són segrestats pel ministre Manuel Fraga Iribarne: “Distensions cristiano marxistes”, “Agonia de l’autoritarisme catòlic”, “Contrapunts al Camí de l’Opus Dei”. En els darrers temps ha escrit dos llibres de memòries: “Un capellà rebel, un sacerdot lliure” i “Una lluita per sobreviure amb dignitat”.

               Un apunt final sobre la fe de Josep Dalmau. Cita a Albert Einstein: “Mantinc que el sentiment religiós còsmic és la motivació més forta i noble per a la investigació científica”. I unes paraules que recorden a un dels seus referents, el jesuïta Pierre Teilhard de Chardin. Diu: “Els éssers humans tenim desig de Déu. La mort no existeix. La vida i l’amor són més forts que la mort. El gra es transforma en blat després de ser enterrat”.

               (Text publicat a tribunacatalana.cat)

Comparteix aquesta entrada