Un cristià dona gràcies a la no creient Rahola

454

Un internauta demana a www.avanguarda.cat que trameti a la no creient Pilar Rahola un missatge d’agraïment pel seu pregó a la Sagrada Família.

1. L’internauta és confessa cristià. O millor, mal cristià. Encara millor, una persona que espera ser bon cristià perquè mai s’és del tot cristià. L’internauta dona les gràcies a Rahola pel seu pregó que l’ajuda a humanitzar i fer més raonable la seva fe. El llenguatge de la periodista i escriptora catalana és semblant al de Jesús als Evangelis. Llenguatge laic, no clerical ni especulatiu.

2. La no creient Pilar Rahola parla del Déu de Jesús. De Jesús i dels bons cristians que des del fons de la seva condició humana i de la seva quotidianitat es comprometen generosament al servei dels altres mantenint el cor i el cap oberts a la transcendència. “No imagino cap revolució més pacífica, ni cap més fita més grandiosa”, escriu la pregonera. També diu que els valors del missatge de Jesús són bons per a la humanitat. Una afirmació molt significativa és aquesta: “No sóc creient de Déu (…) Però sóc una creient fervent de tots aquells homes i dones que, gràcies a Déu, ens donen intenses lliçons de vida, apòstols infatigables de la creença en la humanitat (…) Mil gràcies per creure en un Déu de llum, que ens il·lumina a tots”.

3. L’internauta fa un comentari sobre aquelles persones que diuen que no creuen en Déu però que creuen en Jesús. Pregunta: com no creure en Déu si el Jesús en qui creiem i que no ens pot enganyar és l’home que passa pel món fent el be als altres i prega a Déu com pare bo?

4. Però que es creure? Que implica la fe cristiana? Pilar Rahola indica que “si s’hagués salvat el text dels Déu Manaments podríem tornar a alçar la civilització moderna”. Explica: “Tot està allà, estimaràs al proïsme com a tu mateix, no robaràs, no mataràs, no parlaràs en fals… la sortida de la jungla, l’ideal de la convivència”.

5. L’internauta que intenta ser bon cristià i que està agraït a la no creient Pilar Rahola suggereix que al mateix temps que els Deu Manaments o més enllà hi ha un missatge de Jesús més profundament humà i més pacíficament revolucionari. Les benaurances. “Feliços el pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els que tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el regne del cel. Feliços vosaltres quan per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit”.

(Text íntegre del pregó de Pilar Rahola a la secció Calaix de textos)

Comparteix aquesta entrada